13 de juliol, 2013

"ARA ENS TOCA REBRE" - Levante-EMV- 13.07.13

Durant 8 anys m’he queixat amb certa freqüència que el PP ens ignorava. Ja podia jo esforçar-me en intentar fer intervencions punyents, en documentar bé les meues rèpliques, en ser original en els plantejaments... Res. Ja podia decidir ser dur amb qui jo penses que s’ho mereixia, o brutalment sincer i dir que hi havia coses que l’equip de govern les feia bé. Res. Res de res. Era consigna.
Durant 8 anys a l’Ajuntament érem tres partits, i el PP ens usava a nosaltres per intentar donar-se una pàtina de demòcrates, d’oberts, de receptius... Ens posaven sempre com exemple d’un grup molt treballador, per poder així dir que el PSOE no pegava ni xapa, sense semblar que ho deien només per la dinàmica govern-oposició.
És de veres que a mi m’agrada molt més el model d'oposició nostre que el del PSOE, només caldria. I que a mi em sembla que som molt més racionals i menys demagògics que el PSOE, només caldria. Però sóc plenament conscient, ho he estat sempre, que ens obviaven, o intentaven afalagar, per una qüestió estratègica. I punt. 
Ara la situació a l’Ajuntament és diferent. Hi ha quatre grups. El PP no busca cos a cos amb EU, perquè com van dir des del primer moment estan en les antípodes, i per tant no hi ha zona de fricció electoral. Amb Carmen Carreras d’EU va ser irònicament cruel. Li va dir que no entenia com podien tindre desavenències si només era una persona. Innecessari si no és competència electoral.
Amb el PSOE la cosa segueix igual, que si la culpa de tot és i serà per sempre més de Zapatero, que si treballen poc... Dijous mateix, en el debat de l’estat de la ciutat, Alfonso Bataller va entrar en la refrega, i va dir que trobava lamentable que el PSOE estés fet bocins, i que Amparo Marco no tingués cap capacitat de lideratge. Va tornar a dir allò que repeteixen sovint, de que a Marco li agraden més les Corts, que l'Ajuntament. 
I nosaltres? Perquè... l’estratègia d’ignorar-nos ja fa any i mig que ha canviat. Doncs a nosaltres, com no ens poden dir que el grup municipal té problemes, acudeixen als llocs comuns. Dir que m’he radicalitzat, que els socis a Compromís m’allunyen del tarannà de diàleg i consens, que segons diuen em caracteritzava i ara ja no... 
És graciós. Això ho va dir en el torn de rèplica. Esta part del mantra “Nomdedéu camina hassssia la lussss” i tot això, ho duia escrit, en canvi en la part que va improvisar va dir tot el contrari. En la meua intervenció vaig parlar d’economia, d’urbanisme i de l’atur. I ell em respongué donant-me les gràcies per haver reconegut que els Fòrums d’Urbanisme havien estat útils, felicitant-me per apostar pel pressupost de base zero i em va dir que ho farien; i sobre l’atur em va demanar poder conéixer les 108 mesures que vaig anunciar. Però... jo no era un perillós radical? No havia perdut la capacitat propositiva? No deia que havia deixat de ser aquell xic tan sensat? Incomprensible.
És l’estratègia d’intentar desacreditar-me, radicalitzar-me als ulls de la gent, i és perquè ara ja sí que moleste, no jo, Compromís. Ho diuen les seues enquestes, les que no publiquen i els fan plorar. Per això ara l’animal a abatre políticament parlant sóc jo.
Però no tenen traça. L’altre dia vam proposar adherir-nos a un document de seguretat vial que proposava la FVMP i el Miguel Ángel Mulet, en la Junta de Portaveus, va documentar que ja en formàvem part. Òbviament vaig retirar la moció. Jo no ho sabia.
Mulet s’ha afanyat en fer córrer la brama de que jo no m’entere i no faig bé la feina. Per allò de desacreditar-me i tal. Oblida Mulet dues coses. La primera que en eixa Junta de Portaveus li vaig preguntar si l’adhesió al document havia passat per la Junta Local de Govern, per alguna Comissió, o per cap Plenari. Em digué que no perquè era una competència d’Alcaldia. “Aleshores -li vaig preguntar- com volies que jo ho sabés?” Si ells no informen del que fan, resulta impossible de saber.  
I la segona cosa. Fa uns mesos va passar una cas similar. Vam demanar adherir-nos a un conveni amb l’AVL, Mulet va dir que votarien a favor, i dos dies després, Sales ens informà a tots que ja estava signat de feia temps. Clar, que jo no ho sàpiga si no m’informen pot ser qüestionable, però és que el conveni l’havia signat el propi Miguel Ángel Mulet sent regidor de Cultura, i ni ho sabia! Està l’home per a donar lliçons! Però ell, telefonet en mà, escalfa orelles “Nomdedéu no se entera, que rule.“

Per això quan Bataller parlava del tripartit, li vaig recomanar que s’ocupés del seu quadripartit. Els que el defensen per ordre de Moliner. Els que el defensen de Moliner. Els de “vigencita que me quede como estoy”, i ell mateix, tot solet.