Sempre vos he tingut per una dona intel·ligent. Perillosament intel·ligent, perquè la intel·ligència, per inusual en el món en que vós i jo ens movem, sempre resultat inquietant. A sobre, representeu una dreta desacomplexada. A mi m'agrada sentir-vos sincera dir que sou de dretes i catòlica. De dretes, amb D majúscula. Res de centres reformismes, ni liberalismes de fireta. De dretes. Bé. I això de catòlica no tindria major importància si vos no haguéreu dut la vostra fe l'esfera pública. La fe religiosa o no, implica una certa irracionalitat, una manca de capacitat crítica, que no sé si ensopega amb el vostre tarannà, o el complementa.
M'heu dedicat unes declaracions dures per tot l'enrenou de la Comissió del fracking de la Diputació. Dieu que és una “irresponsabilidad absoluta” la filtració de l'informe. Jo vos podria desgranar un rosari (ho dic sense ironia) de casos en els que el vostre partit ha filtrat informacions, o ha fet passar per propis, acords de la Junta de Portaveus. No em rebaixaré al vostre joc. El que teniu vós, i el vostre partit és un atac de “cuernos”.
Dieu que nosaltres creem alarma però no actuem. Consellera, la Comissió va ser creada a proposta del meu grup, i amb la documentació que va aportar el meu grup (el PP la va intentar escamotejar). I el que compta és que ha dit fonamentadament per escrit que no convé autoritzar les llicències. I vos el que heu de fer és assumir el dictamen com a propi. Punt. De vegades guanyem els bons.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada