Deia Voltaire que als vius se'ls hi deu respecte, als morts res més que la veritat. I la crua veritat és que la dreta mai no ha tingut cap mena de respecte pels morts, tret potser de Franco i les seues despulles que segueixen en zona blava mentre el govern socialista continua posant una moneda a cada roda de premsa del divendres.
Girauta, el de Ciudadanos (abans PP i abans PSOE) va guanyar una mínima rellevància formant part d'aquell grup d'immorals indecents que es feien dir Peones Negros. La seua paranoica teoria sobre l'11M, compartida encara hui per algun destacat regidor del PP local, era pura gasòfia. I no els importava usar els morts en l'atemptat, i el dolor de les famílies, per intentar guanyar posicions polítiques. El Senador Carlos Benet (PP) va arribar a dir: "Pavía a caballo, Tejero con
Les mocions als ajuntaments i als parlaments fent un ús espuri del dolor de les víctimes del terrorisme ha estat una constant en la dreta, durant molts anys. Però no es tracta només de retòrica, per molt indecent que siga, no, han anat molt més lluny. El 2013 vam saber que el PP havia usat diners de la Fundació dedicada a Miguel Ángel Blanco, per alimentar la trama de la "Gürtel". Els diners que donava la gent anònima per a protegir als regidors i regidores del PP, segons les mateixes declaracions del PP, desviats a la corrupció. Supose que no cal recordar que és la "Gürtel". Només faré dos apunts de caràcter judicial, la condemna a títol lucratiu del PP espanyol, i la condemna del PP valencià. Encara queda molt per jutjar. Van tindre la santíssima indecència d'associar l'assassinat més icònic de la democràcia, amb el més indecent procediment corrupte d'un partit i un govern.
I continuen. Eixe partit feixista amb nom de diccionari ha anunciat que ha fitxat al pare de Marta del Castillo, aquella jove brutalment assassinada fa uns anys, i que ha menat un lluita, lícita, lògica i lloable, per saber on està el cadàver de la seua filla. Tot el món té dret a fer política i a posicionar-se, només caldria, i no ho qüestionaré jo, el que sí que qüestione són les maniobres dels partits polítics per usar el dol i el dolor, per fer política. Bàsicament perquè no podem legislar des del fetge, i arrossegar els més baixos instints a la política és un risc molt greu. Només la immoralitat de la dreta és capaç d'obviar això.
Com fins ara este senyor s'havia mogut en els àmbits d'influència del PP, ho han viscut com un atac de banyes, i han eixit corrent a fitxar a Juan José Cortés, el pare d'aquella xiqueta assassinada, Mariluz. "Tu tens la teua víctima, jo tinc la meua" semblen haver-se dit, en una subhasta del dolor aliè. Val a dir que és un fitxatge poc estel·lar, perquè ja havia estat anunciat altres vegades. De fet l'oblidable i prescindible Zoido el va contractar com assessor a Sevilla, tot i que després quan van processar al Pastor Evangelista per un tiroteig en el qual es va vore implicat, el van deixar caure i es van apartar d'ell. Ara el voldran portar en llistes. Només la desacomplexada i esbojarrada carrera per disputar-se l'espai de la dreta més extrema, els hi permet usar el dolor de la mort per a fer política.
Estos indecents moviments electoralistes de la dreta, que segueixen el rastre de la seua viciada trajectòria d'associació de dolor, assassinats, corrupció i càlculs electorals, coincideix en el temps amb estos dies de morts i cementeris, que probablement tenen menys de recolliment del qual caldria, i més d'exposició efemèrica del que també caldria. La dreta ha aconseguit que estos dies deixem de pensar en els morts vivents, per a pensar en ells, que volen viure políticament (i econòmica) dels morts. Indecent.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada