"RIGOR O RIGOR MORTIS" - Levante-EMV - 12.05.12

El meu article de la setmana passada va molestar. No era la intenció primera, però tampoc no em sorprén. En política cada u ha de triar el seu paper, i un “target” que se’n diu ara. El meu paper és incòmode, ho sé, també ho és per a mi algunes vegades; perquè si callés algunes coses, m’estalviaria desencontres. Però el silenci ens fa còmplices, i el paper que he decidit jugar en política no és eixe. També podria evitar alguns “nosaltres ja ho vam dir”, perquè a ulls d'alguns ens pot  convertir en uns setciències, però el cert és que cada dia que passa. el temps ens dóna la raó en més coses.

Esta actitud meua/nostra, té riscos, clar, però ja va dir Santiago Ramón y Cajal allò de: ¿No tienes enemigos? ¿Es que jamás dijiste la verdad o jamás amaste la justicia? 

Pel que fa al públic objectiu del discurs  que en nom del meu grup faig, és d’ample espectre. I això no vol dir exactament que estiga dirigit a tothom, sinó que pretén no excloure ningú. Però també, i sobretot, que no ha de ser condescendent ni amb qui està políticament enfront, o amb els qui estan més o menys al costat. El que dic, no és fruit de la improvisació, hem definit un model de discurs, i no l’abandonem. El fons del que diem agrada a uns i disgusta a altres. Què hi farem!

Per mi el que havia de ser rellevant de l’article, és el que ha passat més desapercebut, la voluntat de ser rigorosos, i l’intent de fer comprendre que només des d’eixe discurs es podrà fer caure al PP. L’acció de govern del PP té molts defectes, molts no, moltíssims. La inconsistència del seu discurs, la demagògia amb la que es pronuncia, la lleugeresa en buscar sempre culpables aliens, la grolleria de bona part de les seus intervencions, la manca de pulcritud en la gestió, i la més absoluta falta de rigor. Falta de rigor pressupostari i falta de rigor intel·lectual, per intentar explicar la falta de rigor en la gestió. 

Si qui vol ser alternativa, pot ser acusat del mateix, l’alternativa se’n va en orris, perd tota la credibilitat, alimenta el: “tots són iguals”, “si ara que estan a l’oposició diuen això imaginat si governaren”, “per a d’això  ja estan be estos”.

Hi ha molts exemples del que dic en el dia a dia municipal, però hui m'estaviaré personalitzar per evitar que algú torne a toflar-se, així que ja em disculparan si els exemples no són del tot concrets.

Dir, per exemple, que el PGOU està anul·lat és faltar a la veritat jurídica. És desconèixer una resolució del mes d'abril del TSJ que explica que no estarà anul·lat fins que ells ho diguen formalment. S'anul·larà? Sí. Podria l'ajuntament haver-se avançat quan aparegué la primera sentència i tornar a exposar al públic, modificacions incloses i haver resolt el tema? Sí. Eixa va ser la nostra tesi, de fet. Però dir que està anul·lat per una sentència del TS, no és cert. I resta credibilitat a qui ho diu. Com es pot evitar això? Fent més hores que un rellotge. Investigant. Preguntant a qui en sap més. Llegint els papers. En definitiva, treballant. Perquè l'altra alternativa, la de que qui ho diu sap que no diu la veritat em sembla pitjor.

Demanar que es convoquen eleccions municipals anticipades és una mostra terrible del profund desconeixement de la realitat jurídica. Amb independència de l'oportunitat de la proposta, o de l'encertat o no del raonament, el cert és que l'ordenament jurídic no permet dissoldre un ajuntament i convocar eleccions per raons polítiques. De fet, ni tan sols les versions anteriors del nostre Estatut ho contemplaven ni per a les Corts. Davant d'una errada d'esta magnitud, s'està donant massa facilitats als amics de la fal·làcia ad hominem, que vindria a dir: tot allò que propose esta persona o partit, no té cap valor ni interés, perquè va demostrar que no sap com funciona el sistema quan va proposar avançar eleccions municipals. 

Dir que la darrera sentència que obliga a l'Ajuntament a pagar 262,233,08€ és un problema vinculat al PGOU o a l'urbanisme en general, és tornar a pecar de lleugeresa. Hi ha motius de sobra per criticar la gestió popular en este tema, però no són eixos. No ho són. Hi ha que llegir-se el contracte, hi ha que llegir-se la sentència.

Hauríem de fer un esforç des de l'oposició estant, per no cometre els mateixos errors d'alegria argumental i falta de rigor, que comet el PP dia sí dia també. Cas contrari, la credibilitat de les alternatives, o d'una alternativa plural, és nul·la. Tret, clar, que el que es pretenga és que caiguen uns per que entre uns altres, sense una vera vocació de canviar les coses, apostant només per una alternancia de la cara B del mateix disc. Sense rigor, l'oposició estem morts i pelats.