Hola bon dia, no sé si seran vostés prou friquis per conéixer els mateixos programes de televisió que jo conec. Coneixen CATFISH? Bé, té una història interessant. Nev Schulman va conéixer una xicota per internet i es van posar a festejar a distància. A mesura que avançava la cosa, saltaren algunes alarmes, va detectar coses que no li quadraven. El germà d'ell li va proposar mantenir la relació i començar a documentar els correus i les telefonades, amb un vídeo. Al final, la xicota no existia i tot va ser una fabulació d'una dona no sé si molt equilibrada. El 2010 s'estrenà el documental que explicava la història. També sobre el documental hi ha dubtes de si és una història real, o un d'eixos falsos documentals cinematogràfics com la mítica «Holocauto caníbal». Però el cas és que donà pas a un programa on estos dos germans, documentaven casos reals, i forçaven l'encontre entre els enamorats... Amb el resultat de què en alguns casos, era una bonica història d'amor, i en la majoria una estafa emocional. Darrere la porta apareixia un camioner de Wisconsin amb uns pits molt menys turgents del que havia assegurat al seu fals perfil de Facebook de cheerleader.
Jo crec que a tots els que estem connectats a la xarxa, de tant en tant ens han colat algun gol. Una foto que no és de l'any que pensàvem, un text que atribuït a algú que no en sap res... Sempre he mantingut que a la xarxa no hi ha informació, perquè la informació demana periodistes... Però és cert que darrerament la mentida, la manipulació i l'engany programat apareixen també en molts, massa mitjans de comunicació. De vegades en aquells que acusen els altres de manipular la ment de la gent, o d'adoctrinar, sense mirar-se a l'espill que esclataria en mil bocins de la vergonya d'haver de reflectir una cara tan fastigosa de la premsa actual.
Les xarxes, els grups de whatsapp, i el que és més greu, la gran majoria de mitjans de comunicació fa mesos que inventen o difonent perillosíssimes mentides. Algunes per alçar l'ànim dels amics, la majoria per crear odi contra l'adversari polític. Així les coses, caçar mentides en la xarxa, pescar «catfish» esdevé un imperiós mandat intel·lectual si tens la sana pretensió de mantenir un cert nivell de decència personal. Especialment en este moment de tanta tensió.
La Vicepresidenta del Gobierno no és filla del general franquista J. Antonio Sánez de Santamaría, per no ser, no són ni parents. I per a subratllar que eixa senyora és molt de dretes i «muy y mucho española», no cal inventar, amb escoltar-la prou. Aquell home de camisa blanca, singlotant entre llàgrimes que en un vídeo s'abraça a un guàrdia civil, no és el propietari de l'hotel de Calella. De fet, no és el propietari de cap hotel, ni és de Calella. És un senyor de Lleida que va anar a solidaritzar-se amb ells com explica la pròpia guàrdia civil, això sí, però res més. Isabel Coixet no va escriure aquella carta que circulava per la xarxa; en va escriure a posteriori una altra, molt més ben redactada, que en el fons defensava alguna cosa similar, però a posteriori, no aquella. Antonio Garcia, el membre de les Unidades de Intervención Policial no va morir a Barcelona, perquè no hi va estar destinat ni temporalment, bàsicament perquè estava de baixa mèdica a Valladolid. Va morir, sí, per al llit de casa seua, i va ser la mateixa Policia Nacional la que va haver de demanar que no usaren el nom d'un company que havia faltat, per alimentar l'odi. Més odi pretenia crear la falsa notícia, de què a conseqüència de la desmesurada i brutal càrrega policial (això és cert, ho va ser) hi havia un xaval de sis anys que havia quedat paralític. Fals. Al president provincial del PP també li'n van colar una, supose, perquè va alimentar la falsedat d'una multitudinària agressió d'uns ciutadans a un Policia Nacional associant-ho al 1-O, quan el peu de fot hi deia que era el 2008 a Almeria. L'avi de Puigdemont no és el militar franquista que es diu. Al Major Trapero, ETA no li va matar cap germà policia, perquè no era germà seu. No és cert que només es votara a 62 meses. El Ministerio diu que en van poder tancar (o trencar) 92, el que significa que es va poder votar a 4.561. Hi ha dues fotografies dels bombers enfrontant-se als antiavalots. Són reals, però no d'ara, són del 2013 i els antiavalots són...dels Mossos, que també tenen porra i la gasten de tant en tant. No és cert que la jutgessa que va explicar la seua experiència l'1-O haja hagut d’abandonar Girona com ha publicat La Razón. L’Asociación de Jueces Francisco de Vitoria ho ha desmentit i n’ha exigit la rectificació.I una que molesta especialment. La del pare que presumptament posa el seu fill menut com escut per evitar que la guàrdia civil li pegue. He vist el vídeo sencer... El pare ix de votar amb el xiquet al coll, ensopega i està a punt de caure. El Guàrdia Civil ho evita. I de fet, la imatge que ens presenten com agressió, és el moment en què el guàrdia civil ajuda al pare a baixar el xiquet i després s'acomiaden amablement. Ja està bé de moure i remoure merda, que ens acabarem fent mal.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada