"DES DEL BALCÓ" Levante-EMV- 18.11.17

El PP és protagonista principal, tot i que no únic, dels pitjors anys de l'economia espanyola. I això s'ha de dir, perquè si no acabarem per comprar el seu relat trampós del miracle econòmic, i de com van aconseguir evitar el rescat europeu. Qui ens va posar en risc de ser rescatats, van ser precisament ells. Potser no només ells, però principalment ells.

Ho dic, i ho explique. A hores d'ara ja és una obvietat que l'anomenada «regla de despesa» creada per Montoro serveix perquè les administracions autonòmica i local, que són les que presten els serveis públics de primera necessitat, vegen condicionada la seua capacitat de gestió, en favor d'una pretesa estabilitat econòmica. Bàsicament el que es fa, és impedir el creixement dels serveis públics i la prestació adequada d'eixos serveis, per supeditar-ho a una qüestió comptable. Sí. Volen que els ajuntaments (i les autonomies) tinguen superàvit, però els condicionen en què se'ls poden gastar. Unes condicions draconianes que fan que una part molt important dels diners estalviats gràcies a la bona gestió, vagen a eixugar el dèficit...de l'Estat. Dèficit que l'Estat continua disparant; mentre en paral·lel buida la caixa de les pensions.

Em sembla evident, que la norma s’ha de canviar. No cal parlar de Catalunya i la intervenció econòmica, perquè hi ha altres elements de caràcter polític que distorsionen el discurs, però mirem Madrid. Madrid aconsegueix reduir en 2.000 milions d'euros el deute heretat del PP, en només dos anys. Això és un 40% del deute. I en paral·lel, aconsegueix romanents per valor de 1.000 milions d'euros, tot, mentre paga puntualment als seus proveïdors. Doncs bé, malgrat els espectaculars resultats, la norma de Montoro permet intervenir les comptes de Madrid. No ho permetia mentre Gallardón (imputat ja) i Botella (que crec que també ho acabarà), endeutaven irresponsablement la ciutat, però ho permet ara que la gestió econòmica posa en evidència les maleses del PP.

I és que va d'això esta partida. Va d'usar normes ad oc, reglaments, lleis, fetes per intervenir les gestions pulcres que posen en evidència la gran mentia de què la dreta sap gestionar. La dreta que ha governat, el PP, robava, sí, i això és extremadament greu. I destruïa les proves, per això el PP com organització serà formalment jutjada. El primer partit jutjat com subjecte penal de la història de totes les espanyes. Però sobretot, era un mal gestor. Un desastre que malbaratava recursos públics i arruïnava territoris. El cas del País Valencià és paradoxal.

Ara mateix som l'única autonomia que amb un nivell de riquesa inferior a la mitja, som contribuents nats. És a dir, els pobres sent solidaris amb els rics. I malgrat això, el Govern del Botànic, amb uns recursos clarament insuficients, tira endavant polítiques de caràcter social impensables amb el PP. Tot, mentre setmana sí, setmana també, ens cauen via judicial sentències milionàries a pagar amb diners públics, fruit de la gestió de la banda popular. Sobre nosaltres la mirada inquisitorial de Montoro amb el vistiplau i l'ovació tancada de Bonig i la seua gent. Sobre nosaltres el risc permanent de la intervenció econòmica. El FLA és una estafa. Són els nostres diners que ens els presten amb interessos. Doncs bé, Montoro pot provocar retards en el pagament del FLA que ens abocarien a incomplir la «regla de la despesa», i pretesament justificaria una intervenció.

Entenen per quina raó dic que s'ha de canviar la norma? Una norma que no permetia intervenir administracions mentre malgastaven i robaven, i que ara permet intervenir aquells governs que demostren que l'esquerra gestiona millor. El FLA i la «regla de despesa» són dues armes d'una guerra política, no econòmica, del PP contra els nostres drets. Per això cal acabar amb les tres coses. El FLA, la regla, i el PP. Per això hui eixim al carrer, per això el PP es queda al balcó, observant.