"DIJOUS DE GLÒRIA" Levante-EMV- 07.03.18

Dijous va ser un dia terrible. Terrible. Per al Gobierno, per al PP, però sobretot per a tot el sistema de poders espanyols. Per l'equilibri entre els poders que haurien de ser autònoms i que estan terriblement contaminats. Interrelacionats. Condicionats.

El que està passant amb la Universidad Juan Carlos I és enrome. Les més que probables trampes participades per Cifuentes usant el seu poder polític, per aconseguir una titulació acadèmica en presumpte frau, posa en qüestió la mateixa Universitat. Firmes falses, documents inventats, modificacions de notes, tribunals que no han existit... Els alumnes de màsters d'eixa Universitat, han vist com el prestigi de les titulacions cau fins al nivell de l'acadèmia del barri. Tot per les trampes i l'abús de poder de la Presidenta de Madrid. La popular Cifuentes que es presentava com renovació i vacuna a les males praxis de l'altra popular madrilenya, la ja dimitida Aguirre. El PP no té escrúpols. Ni recanvi. En els seus deliris no els hi importa enfonsar una universitat pública. I Ciudadanos ho permet.

Després va passar allò de Falciani. Espanya el deté i diu que és per extradir-lo a Suïssa, i tothom ho vincula immediatament al fet que allà estan Anna Gabriel i Marta Rovira, que Suïssa sembla no voler entregar a Espanya. Però Suïssa informa oficialment que ells no han demanat eixa extradició des de maig de l'any passat. Per tant, no s'entenia que no se l'hagués detingut abans! Però si fins i tot jo m'he reunit en dues ocasions amb ell, a Castelló i a València. Al final queda en res. O sí. Queda en una altra mentida politicojudicial posada en evidència. 

Bèlgica anuncia dues coses. La primera que obre diligències judicials contra Espanya, perquè aparentment el CNI hauria posat localitzadors al vehicle de Puigdemont, sense autorització judicial, i per tant, actuant en territori estranger flagrant delicte. La policia espanyola en evidència. La segona, la decisió judicial de deixar en llibertat sense condicions als tres Consellers catalans que resideixen ara mateix a Bèlgica. Cosa que se sumava a idèntica decisió que ja havia pres en Escòcia la justícia britànica respecte a la Consellera que es troba allà. Les relacions internacionals d'Espanya deteriorant-se. La justícia espanyola en evidència.

Però la més grossa va ser la decisió de la justícia alemanya, en descartar de forma rotunda i argumentada, un pretés delicte de rebel·lió contra Puigdemont. És més, fins i tot en l'altre delicte pel qual se'l reclama, malbaratament de fons públics, han demanat a Espanya més informació perquè ara mateix no ho tenen clar. Això és un colp demolidor en la mateixa línia de flotació, no només del singular constructe jurídic que ha intentat muntar el jutge Llarena, sinó de l'estratègia política del Gobierno. Del Gobierno, del PP, de Ciudadanos, del PSOE i de tots els que havien fet costat públic a eixa estratègia judicial. Duríssim. Perquè ara mateix si Alemanya entrega a Puigdemont, no pot ser jutjat per rebel·lió. I encara que tècnicament això no tinga una translació directa a la causa penal espanyola que afecta altres presos preventius, el cert és que hi hauria un contrasentit jurídic en el fet de jutjar per rebel·lió als subordinats i no al cap. És insostenible.

La patacada contra les tesis del jutge Llarena i de tot l'entramat polític que li fa de corifeu desesperat, no la pot tapar ni la Reina Letícia com fa amb la sogra. I més enllà del títol de Cifuentes, més enllà de la independència de Catalunya, més enllà de tot això, el que preocupa és la velocitat a la qual es deterioren les institucions espanyoles. I la confiança de la ciutadania. Tot, mentre el PP no pot ni aprovar els pressupostos. Al final, amb independència del que es puga pensar del procés català, haurà servit per a posar en evidència les debilitats de l'estat. Final de cicle, però no electoral o polític. Final del règim del 78. Una oportunitat per construir un lloc millor on viure.