"AFIRMA DUARTE". Mediterráneo 27.07.06

No fa gaire vaig llegir un article del poeta Carles Duarte on mostrava la seua preocupació pel que ell anomena "l'hàbit d'apel·lar constantment a la Fiscalia en les declaracions dels polítics". Afirma Duarte que no creu necessari que els polítics li vagen recordant a la Fiscalia allò que ja sap perfectament que ha de fer.
No li falta raó. Tal com jo ho veig, amb massa freqüència, i per afany d'afeblir els adversaris, hi ha polítics, (institucionalitzats o a la recerca de la institucionalització perduda) que contribueixen a degradar la imatge de les institucions i a crear la percepció que hem estat i estem governats per persones que no tenen cap escrúpol. Els polítics, tot i que poden haver-hi excepcions lamentables, solem tenir jornades llargues, plenes de tensions i pressions, i actuem amb honestedat i sentit de la institucionalitat. Reivindique la política com una activitat honesta, de la que participem persones honestes, i mantinc la necessitat de fer política amb passió, amb convicció, amb la màxima dedicació i coherència. I entenc que la paraula i el diàleg son les principals eines del nostre treball.
No dic que no es jutge els corruptes. Al contrari. Pel bé de la política, reclame que se'ls jutge amb celeritat i severitat. Però lamente, que el programa d'alguns polítics sense idees ni capacitat d’il·lusionar, siga dir que els adversaris són corruptes. ¿No s'està malbaratant d'una manera absurda el prestigi de les nostres institucions? ¿No estan allunyant els ciutadans de la política al dibuixar-la com una dedicació innoble? Si hi ha alguna cosa que m'ofén molt és sentir dir a la gent que tots els polítics som iguals, perquè no és cert.