29 de juliol, 2007

"IDOLS". Levante. 01.08.07

Tal com s’està posant això del Tour, la veritat és que si un fill meu em demanara que li compre una bicicleta, el duria a un psicòleg per vore si te conductes adictives. Quin desgavell! Se suposa que l’esport d’elit, entre d’altres coses, ha de servir per fer que la gent jove identifique la pràctica esportiva com una forma sana de viure. Quan l’esport es converteix en espectacle, s’exigeix als esportistes rendiments que no són humans. Abans, una etapa reina tenia un port de muntanya, ara si no en té tres, és una enganyifa. Les prestacions a les que obliga la comercialització de l’esport d’elit, porta massa esportistes a caure en el parany del dopatge. Alguns ciclistes, passen d’herois a vilans abans de baixar de la bici. A meitat d’una etapa. Qui ahir era l’exemple a seguir és ara un trampós abominable.
És cert que a mida que van professionalitzant-se els esports, tots aquells ideals de l’olimpisme modern desapareixen. Ara el futbolistes son superfashion i guanyen més diners ensenyant la goma dels calçotets, de marca això si, que xutant penaltis. Convertir els futbolistes en icones de la modernitat, té els seus riscos. Els hi posen un micròfon davant i els hi pregunten coses sobre política o filosofia, i clar, ells contesten. I quan els sents no pots evitar pensar que alguns han rematat massa amb el cap. Tampoc no és culpa seua, és com si li demanares a Aranguren que regateges Goikoetxea encarant porta. El filòsofs que pensen i els futbolistes que suen.
Ara els xiquets volen ser Fernando Alonso, o Beckam (Guti també vol ser Beckam). Em fa molta gràcia vore tios més panxuts que jo amb la samarreta del Real Madrid, i la gorra de McLaren (la de Renault la van tirar), és el més prop que han estat mai de l’esport.
Fa uns anys l’exemple a seguir era Mario Conde. Sort que no el va seguir massa gent, sinó haurien d’ampliar Laurin de la Torre, Carabanchel i la trista presó d’Albocàsser.
Hauríem de revisar estes filies pels personatges públics, els ídols que estem proposant a la joventut. No sóc ningú per donar lliçons de moral, però pensem-hi una miqueta. Poques vegades sents un xiquet dir que vol ser metge, o una xiqueta que vol ser enginyera en telecomunicacions. Ací tots volen ser Nadal o el que és pitjor Angy, de Factor X.

11 comentaris:

Anònim ha dit...

Alguns de majors volen ser Enric Nomdedéu!

Nomdedéu ha dit...

Uff! Tapoc no és la millor elecció. Ni jo volia ser Enric Nomdedéu de major.

Anònim ha dit...

Vaig pensar exactament el mateix quan l'altre dia pel carrer una xiqueta d'uns 6 anys anava cantant amb sa mare la de "ponte el cinturón..."

Nomdedéu ha dit...

Això és dur. Haurien d'intervindre els serveis socials i retirar-li la custòdia.

Anònim ha dit...

poca broma!

jo de major vull ser el del cartell eixe que tan està per Castelló, sí home, el de les quatre grans aficions de tot senyor respectable:

FESTES
BINGOS
CASINOS
PROSTITUTES

és que ara no recorde el nom...

Nomdedéu ha dit...

doncs francament tu també t'ho hauries de fer mirar. No preferiries ser Juan Camús d'OT-1? Algú el recorda? O pitjor, recorda algú de OT 3?

Anònim ha dit...

jo de gran vull ser xicoteta

Anònim ha dit...

22:00 del 30/7 Arribe a casa i trobe grua de bombejar formigó en el edifici RailRibalta de D Luís foten soroll a tota canya.(sorpresa)
22:30 Telefonada al 092 i al móvil del cap de la zona oest sense ni tan sols despenjar el telefon (mosqueig)
22:35 5 intents i finalment conteste el 092 i pren nota,etc...(esperanza?, ara ho tinc clar: imprudent que soc)
23:00 Consulte el telefon del Levante i torne a cridar al 092, ja sabía jo que no m'agradaríen les explicacions de la Policia Local, i que hem faría falta el telèfon del diari.(indignació)
23:30 Continuen arribant camions amb formigó i als superpolis de proximitat, els normals o qui collons siga es segueix sense vore el pel.(Constatació de la realitat:Tots els ciutadans som iguals davant la llei)
23:45 Per fi apareixen els municipals, encara que casualment no han hagut d'interrompre el trevall previst, el forjat ja está plenet tot sencer(el conter de resultats no s'ha de resentir)
24:00 Pase a la acció. Si sabeu on viu D Luís, hem ho feu saber que li fotré una tamborrada a la porta de sa casa a mitjanit, nomès que siga pel plaer de cronometrar als poliçeros.(adrenalina fora, com Mazinger Z)

24:05 Hem diuen a casa que a les 5:30 del matí hi-ha díes que ja començe el soroll.(torne a començar tot, quin malsomni....)
Queden més de mil altures encara per fer al fotut edifici,continuaré donant-los pel cul.
Si saps l'adressa del Don fes-la arribar a Inés Escoí que ja li demanaré jo per el tema (i amb el somriure la revolta....)

Mentre si no es masa demanar Enric, que complisquen les ordenançes, o al menys fes algo per que no s'acostumin.

Manel

Nomdedéu ha dit...

N'hi ha d'ell que de gran vol ser feliç, o fins i tot qui s'aconforma amb ser pensionista.
Don Luis és pensionista. Segúr que espera poder dormir per les nits. Però també hi ha una cosa clora, si fan obres a eixes hores, és perque els hi ho permet l'ajuntament (si és que no els hi ho ha demanat per anara més depressa).
Amb freqüència, quan comença una obra pública es parla amb els veïns i s'estudia tots plegats si es millor complir horaris i descansar amb molèsties tres anys, o fer via, molestar més per molestar menys temps. Pel que dius, ara és un edifici el que fan, així que no crec que hi haja cap pacte amb l'associació de veïns afectada. Esbrinare'm que passa i els urgirem a fer complir les ordenances per tal que la gent puga descansar.
Malgrat que axiò, Manel, ens deixarà sense un relat tan estressant com divertit (ho sento) com el que ens envies.

Anònim ha dit...

Don Luis viu, si es que viu en algun lloc, en l'avinguda Casalduch. Investiga

Nomdedéu ha dit...

ok.