17 d’octubre, 2008

UNA DE TAXES I IMPOSTOS


El mes passat el PP va presentar pel seu debat i aprovació el decàleg de mesures per fer front a la crisi. Al BLOC ens semblà, i d’alguna forma així ho varen reconéixer tant el PP com el PSOE, un compendi de llocs comuns, un proposta de maquillatge per dir que fan alguna cosa. L’única aportació real, és la possibilitat de fraccionar els pagaments. La resta flors i violes.
El PP va demostrar no saber que fer per afrontar la crisi, el PSOE, sorprenentment hi va votar a favor. Ells tampoc no deuen tindre més propostes. El BLOC va votar en contra.


Ara el PP anuncia, d’acord amb el primer punt del decàleg que PP i PSOE van aprovar, que augmentaran l’IPC en taxes i impostos municipals. I el PSOE, olé la coherència!, diu que no hi està d’acord, que no vol que s’augment l’IPC.

Nosaltres considerem que és necessari. Per varies raons:

a) El dia que governem també incrementarem l’IPC, i trobe immoral votar en contra del que haurem de fer.
b) Les factures que rep l’Ajuntament vindran incrementades amb l’IPC, no està la situació per no repercutir en els ingressos, allò que arriba en les despeses.
c) Fa dos mesos ens vem queixar de la mala praxi del PP de no repercutir anualment l’IPC, perquè això implica que d’ací a tres anys, ens repercutiran de colp el de tres exercicis, i l’augment serà molt pitjor. Ho han fet recentment amb els preus públics de les piscines o les guarderies.

La postura del PSOE és, a banda d’incoherent amb el que va votar fa tres setmanes, demagògica a més no poder.

L’altra discussió, és quin percentatge ha d’augmentar-se. El PP proposa un 5’7%, que és el càlcul que fan els tècnics municipals per enguany.
A mi em sembla creïble. Si digueren un 9% diria no. Si digueren un 3% també diria no.
Com es calcula? En base a les dades de l’INE. En este moment l’interanual a Castelló és del 5%. De setembre 2007 a setembre 2008. Tal com van les coses, és més que raonable pensar que arribem al 5’7%. Especialment si mirem l’acumulat des de gener 2007 fins a setembre 2008, que és d’un 7’5. Dades oficials.
Quina és la crítica? Diuen alguns que és una previsió, però que no sabem si es complirà. Clar. Tenen raó. Igual que en els convenis col·lectius. Els sindicats i les empreses pacte, per exemple, un increment del 3%, amb acord de revisió en el moment que siga públic el percentatge definitiu. I en eixa nòmina, si toca, es paguen els retards. Perfecte. Però l’Ajuntament no paga, cobra. Per tant, no pot dir...”ara els hi aplicaré un 3% d’increment, i després ja els hi passaré un segon rebut per 5’2€ o 3’7€ de la diferència”.

Això és absurd. Siguem seriosos. El PP fa tantes coses malament en matèria econòmica i fiscal, que no cal inventar-se’n de noves.
Repercutir l’IPC és just, i és necessari. I la xifra plantejada pels tècnics municipals és creïble. Ho és per al BLOC.

7 comentaris:

Anònim ha dit...

El problema que té l'economia actual és que ha creat una sèrie de barbaritats que no només no es poden arreglar amb impostos i subvencions, sinó que a més a més a vegades encara ho acaben d'espanyar. Els milionaris són uns senyors: banquers, propietaris d'asseguradores, i de grans empreses que el que fan es que tenen molts de diners i ho aprofiten per posar-se un sou més alt, per aixòn són els amos, i encara volen cobrar interessos del seu capital, i a damunt qualcun estafa a Hizenda. Això és una tradició que ens ve dels romans, que eren uns bèsties: qui millor per seguir el negoci que el fill de l'amo? però en primer lloc a l'edat mitjana, per posar un exemple, hi havia patrimonis que passaven de l'home a la dona, o de la dona al home, en molt poc temps, o els fills, la qual cosa era molt democràtica, segons es miri, perque es podia neixer pobre i morir molt ric perque la gent es moria molt fácilment i molt jove. També era una loteria i com a tal injusta. Pot ser si han de venir moltes crisis monetàries el millor sería destruir els bancs i cremar el diner i abolir la moneda: una persona que fa una jornada de, posem per esemple, 8 hores, durant sis dies i amb 4 dies de descans, i els 5 o 6 dies que sobren al final de l'any de festa major, i de puta mare, hauria de poder anar al supermercat o el cafe i que li donin de dinar gratis, el supermercat va a cercar el que necessita a l'agricultor, i aquest a la companyia de tractors o de pinsos, segons el que ha de manester. Hi hauria d'haver una asignatura a les escoles d'educació cívica, "con la Iglesia hemos topado amigo Sancho", per que la gent no tudés el menjar i les coses de profit, i segurament hi hauria menys robatoris, entre d'altres coses, perque no hi hauria res per robar. Els ciutadans (no els Ciutadans, que aquets són com una mescla de PSOE i Falange Española) haurien de tenir un bono per comprar gratis al supermercat, intrasferible, inalienable, i inviolable, i llavors el bono de primera classe per entrar a les discotecas i al cinema, i si algú es porta malament que li prenguin el bono de primera classe, naturalment els abogats i la policia tendries molta feina, amb la qual cosa no sé si guanyariem amb el canvi. Els estudis haurien de ser gratis, i s'hauria de promocionar al treballador que estudiés. Les cases s'haurien de donar per torn,i quan una queda buida (si una dona vella es mor per posar un exemple) donarla al primer que realment ho necessiti. Pel que fa als bens de producció (tallers, fábriques, etc.) s'haurien de dar a aquelles persones que es comprometin a mantenir una determinada producció de bens de consum, o d'eines, etc. i si no ho cumpleixen, a no ser que sigui per un error de càlcul o per força major, que ho perdin. I la monarquia, realmente necessitam una monarquia o una república (mirau la república dels Estats Units d'Amèrica n'Obama, en Bush, en Macain no van tots amb una limussina que va d'un cantó a l'altre del carrer) el Cap d'Estat hauria de ser format per un torn, començant per les persones més majors, de tal manera que tots els espanyols ho poguessin esser al meyns una vegada en la vida, total per anar a signar un decret llei, que hi vagin a la capital de la sdeva província, y llavors que els hi donin un refrigeri i un vi espanyol i que els tornin a caseva, i els que estiguin malalts o no hi puguin anar, si no fan renúncia expressa, que hi puguin anar al pròxim primer torn. El poble ha de ser lliure, i els diners són el medi que exclavisa a la societat occidental, actualment coneg una entitat financera que demana el DNI gairebé a tothom, per bescanviar un billet de 500€, que segons com no el volen canviar, Per obrir un compte te demanen la nómina, el DNI, el contracte de teball, les escritures de la casa, etc. i perque he de donar jo a un dèspota dels diners totes les meves dades (apart cada vegada et fotografien i et filmen cada vegada a més llocs, ja sigui la Policia, ja sigui un particular, a la meva farmàcia, per exemple) i jo per què he de dar totes les meves dades a uns dèspotes financers que tenen més diners que jo i que creen una asimetria del coneixement que ells coneixen totes les meves dades i jo, la majoria de les vegades, no en coneg cap de les seves. Aquest és el meu testament polític.

Anònim ha dit...

Incrementar l'IPC no és augmentar els impostos, és mantenir-los. Totalment d'acord.

Anònim ha dit...

I si no s'arriba al 5.7% es tornarà la diferència? Seria just, no?

Nomdedéu ha dit...

saeria just, sí. personalment dubte que no hi arribem, però tampoc no tinc una bola màgica.
No crec que tècnicament siga possible tornar 5 o 2 euros a cada contribuent, el que si seria raonable es compensar-ho en l'exercici següent, i descomptar de l'augment d'IPC el que s'haja pogut cobrar de més.

Anònim ha dit...

L'estratègia del PP en el tema de la carretera N-340 al pas per la Magdalena de posar-nos en el mateix sac a PSOE i a BLOC cal combatre-la, s'ha de seguir explicant mil vegades si fa falta i sobretot recordant sempre que la nostra postura en primer lloc era el rescat de la AP-7 cosa que ni PP ni PSOE estan a favor.

Nomdedéu ha dit...

Sí. No és senzill, el nostre accés als mitjans és limitat. Però seguirem esforçant-nos en fer passar eixe missatge.

Anònim ha dit...

L'impost revolucionari serà el del tren