CAIXA O FAIXA - Mediterráneo - 06.10.11

Tot i haver rebut quantitats ingents de diners procedents de les arques públiques per ser salvats, tot i els ajuts rebuts gràcies als nostres impostos i les ferides d’una crisi que ha disparat la xifra de desocupats fins gairebé 5 milions, la cobdícia d’alguns directius de la banca, no té límits.

Mentre l’exdirectora de la CAM va blindar el seu futur amb un sou vitalici (negat ara per un tribunal, i recorreguda la decisió per ella) de 370.000 euros anuals, els màxims executius de Novacaixagalicia es van repartir un botí de 20 milions d’euros. Més del que disposen algunes comarques senceres per poder fer inversions als seus pobles.

Són una colla de voltors immorals? Són uns sàtrapes que viuen al marge de les normes ètiques de la societat? Són uns plenipotenciaris personatges impossibles de ser controlats? No. Un Edelweiß és una flor improbable, que neix al mig de la neu, sola, inesperada. Però ells són com un esclat de roselles a un bancal. (Ben mirat no mereixen tanta poesia, amb dir que són una tropa ja hauríem fet el pes).

Estos personatges són la conseqüència lògica d’un brou cuinat a foc lent. En el cas de la CAM, per exemple, hi havia un Consell d’Administració que va admetre estes indemnitzacions i una comissió de retribucions que van donar el seu vist i plau.

I en estos consells d’administració hi seuen un grapat de polítics del PP i el PSOE, que més que permetre, alenen estes actituds; sabedors que això els hi permet a ells cobrar nòmines insultants (i que en la seua vida professional, cas de tenir-ne, mai no hagueren somniat), i amb la tranquil·litat que els dóna el fet que tant el Consell, com el Govern són coneixedors i avalistes d’estre lladronici. I tot, mentre els incompetents del Banc d’Espanya, en lloc de controlar i vigilar, aprofiten el matí per aprendre alemany, pel que puga passar. Dirigeixen les caixes una colla de delinqüents, que presten diners a bon preu al PSOE i el PP a canvi que estos no maregen gaire als Consells d’Administració. I tenen els sants collons (no se dir-ho d’altra forma) de cobrar 1’05 euros de comissió al pobre desgraciat que demana que li retornen els 10 euros de fiança del Bicicas.