"MAQUIAVEL CONTRA PLATÓ" - Mediterráneo - 03.05.12

Tal dia com hui, allà pel 1469, va nàixer a Florència Niccolò di Bernardo dei Machiavelli, que ací coneixem tot simplement per Maquiavel. 

Maquiavel visqué una època convulsa i interessant, i com a home públic, i sobretot com a pensador, va resultar terriblement influent en la concepció futura de la política i, més encara, del poder que d’ella emana. I és una llàstima, perquè una de les idees més potents que ens ha llegat el seu pensament és el refús de les teories idealistes proposades per Plató i Aristòtil: ”el bon polític no és el que té bones qualitats morals sinó el que sap arribar al poder”, mantenia. I tristament ha resultat cert. 

Esta setmana passada, un reconegut has been del món polític local, va afirmar: “hi haurà una colla d’inútils importants de polítics d’esta província i de fora que hauran de menjar-se totes les paraules que han dit” perquè “tota esta gentola l’únic que ha fet és posar en evidència a  la província de Castelló i a un espai econòmic important que suposarà l’aeroport de Castelló”. La traducció vindria a ser: “jo tinc raó, el que jo pense és intrínsicament bo, i qui discrepe és una mala persona i mereix que li escopim pel carrer”. Frases d’una arrogant megalomania que evidencia la manca de conviccions democràtiques que li impedeix acceptar que hi ha gent que pensa diferent. És el triomf més absolut de qui sap arribar al poder, òbviament no de qui té qualitats morals. No oblidem que els insults venen d’algú processat per pressumptament estafar al fisc.

És més que probable que jo acabe el meu pas per la política sense haver aconseguit cap majoria absoluta. No m'importa. Jo amb Plató i contra Maquiavel, considere que només qui coneix el bé en tant que idea pot arribar a fer-lo. I si no és per fer el bé, per a què podria voler el poder?

Maquiavel deixà escrit: “La naturalesa dels homes superbs i vils és mostrar-se insolent en la prosperitat i abjectes i humils en l’adversitat”. Temps al temps.