L’any 2006, el PSOE local es va entestar en la necessitat de que l’ajuntament de Castelló es dotés d’una mena de codi ètic, que d’alguna manera vingués a delimitar els comportaments dels càrrecs públics.
He de confessar que en vaig tenir molts dubtes, bàsicament, perquè pensava que el codi penal, i el codi civil, eren límits més que suficients per delimitar què podíem fer i que no els càrrecs electes. I d’altra banda, la clara intencionalitat política de la proposta, li restava frescor democràtic. Tant se val. Jo estava enganyat.
Malgrat que és cert que era poc intel·ligent i gents operatiu, que els polítics fórem jutges i part en els processos ètics, també era cert que l’ètica no està contemplada als codis legals, però ha d’ocupar un espai nítid en la vida pública.
El cas és que finalment el 2006, PP, PSOE i BLOC vam aprovar un Codi del Bon Govern, que delimita els comportaments, que els propis membres de la Corporació vam considerar que eren ètics. I assumíem el compromís de comportar-nos d’acord amb les normes establertes. Però no és més que una declaració d’intencions, sense cap mesura correctiva, sense cap punició.
En la següent corporació, de nou el PSOE, va proposar que es feren públics els bens dels polítics, un registre d’interessos. Jo vaig repartir entre la premsa la meua declaració de renda dels dos anys anteriors, un nòmina, i la meua declaració d’interessos, bens i pertinences. Que val a dir era un cotxe vell i quatre centimets al banc. El PSOE, no ho va fer, tot simplement es va fer una promocional foto de grup amb uns papers a la mà, que segons ells eren les seues declaracions de bens, però ben bé podien ser còpies sense compulsar de la partida de naixement de Floquet de Neu. El PP ni foto de lluny ni de prop. Ni de front i perfil, tampoc.
Anys més tard, la legislació obligà a la publicació dels bens, i en tots els diaris i ràdios, durant un parell de dies, van tindre tema per a fer safareig. Bé està.
En tots estos anys, l’ètica política, ha estat més un arma per llençar-se els uns als altres, que una pràctica habitual. El nombre de polítics implicats en causes judicials de tota mena, no para de créixer. Crec que el PP és el nítid primer classificat en el rànquing. De fet, a les Corts, el 20% dels diputats i diputades populars, estan imputats. Com deia un amic, quan veus un cartell del PP no saps si és un partit o un concert de Presuntos Implicados! Supose que és la confrontació amb esta duríssima realitat, que ha fet que el President Fabra haja començat a destituir (lentament) imputats i anuncie que no en tindrà cap a la direcció del partit. No diu res del Grup
Parlamentari, per por a que els imputats munten un Grup Mixt, que seria el tercer més nombrós de la càmera.
Davant d’això ahir al plenari, el BLOC-Compromís va presentar una moció en virtut de la qual els regidors i regidores ens comprometíem formalment a presentar la dimissió cas que fórem imputats per alguna causa vinculada a la nostra condició política.
No sé si sorprenentment el PSOE va presentar una esmena a la totalitat en forma de un nou codi ètic, que no contemplava la nostra proposta, i que en la pràctica impedia que es votés allò que proposàvem.
El PSOE haurà d’explicar perquè volia impedir que es votés la nostra moció, clara i directa. Però els hi va eixir malament, com són maldestres en l'ús del reglament, els vam fer entendre que l'havien de retirar. Finalment la nostra moció es va votar. EU des del primer minut li havía donat suport, però el PSOE només va votar a favor quan ja sabia que la negativa del PP evitaria que s'aprovés.
En tot cas, Ali Brancal i jo mateix, hem assumit el compromís davant notari: si mai ens imputen per una causa relacionada amb la condició de càrrecs públics, dimitirem. El Secretari municipal, custòdia el document.
A vore qui més s'apunta!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada