De tant en tant cal fullejar els clàssics, no només per què ja han escrit i dit pràcticament totes les coses importants, sinó sobretot per què ho han dit fantàsticament bé. Miren sinó Eurípides: “la temeritat és perillosa en el qui mana: el vertader coratge, és la prudència”.
En setembre del 2010, l’aleshores Vicealcalde i hui President de la Diputació Javier Moliner, visitava les obres de l’edifici que havia de ser el Planter d’Empreses i anunciava que anava a tenir una incidència gegantina en la creació d’empreses i llocs de treball a la nostra ciutat. En novembre concretava més, parlava que el Planter generaria 500 llocs de treball amb quasi 30 empreses joves i innovadores. El maig del 2011 explicava que dins d’eixe mateix any estaria en marxa el Planter d’Empreses municipal. Deia Moliner: “queremos aglutinar en el Vivero de Empresas los esfuerzos de la CEI, Cámara de Comercio, Espaitec y Aje, para los nuevos emprenedores”, i s’allargava tot explicant que es tractava de posar a disposició dels nous emprenedors uns boxers per arrancar les seues empreses, i serveis comuns com telefonia, secretaria, correu... Vaja, el que ve a ser un Planter d’Empreses allà on funcionen. Perquè el nostre estem a abril del 2012 i no funciona.
Ho sé, perquè una jove que està intentat posar en marxa un negoci, per crear el seu propi lloc de treball i tres més directes en principi, busca suport institucional. Sabedora de tot això que he explicat va dir en el seu dia el responsable del projecte, telefona a l’Ajuntament.
A l’Agencia de Desenvolupament Local (l’organisme municipal encarregat d’assessorar i empentar les propostes d’ocupació) li diuen que no en saben res, que això (curiosament, trobe jo) no ho porta eixe departament. La interessada, telefona aleshores a Comerç, per si de cas... Res, tampoc no en saben res, ells, li diuen, són més de donar suport a comerços que estan en marxa, no d’ajudar o informar per a la creació de nous negocis. Regidoria d’indústria no n’hi ha, ni d’innovació tampoc... Finalment em telefona a mi, i em pilla fora de joc.
La veritat és que Moliner va anunciar, confirmar i vendre el projecte varis colps, però després... no se n’ha tornat a parlar. Comence a moure fils a l’Ajuntament, i aconseguisc assabentar-me que el projecte depén d’urbanisme. És curiós. Normalment, els projectes que tenen a vore amb la construcció depenen d’urbanisme mentre estan en execució, després passen a un altre departament. En este cas ja hem vist que no. La qual cosa ja ens dóna una pista, de que el que importava era construir, no posar en marxa.
L’altra possibilitat és que depengués d’eixe departament no per la construcció, sinó per qui dirigia el departament, que era Vicealcalde. Però em diuen que ara el tema el porta personalment el Sr. Alcalde, qui sembla que està fent gestions amb les grans empreses per instal·lar allà extensions empresarials vinculades a l’estalvi energètic. Res en contra del sector, però eixa no era la idea. Això no és el que es va vendre, això no és el que el BLOC va recolzar. Nosaltres volíem una plataforma de llançament per empreses joves, noves, que necessiten una empenta. No oferir instal·lacions públiques a les grans corporacions energètiques.
Li ho he explicat a l’emprenedora, que m’ha dit no sé què de tots els sants del Santoral i les seues nissagues.
Deia Sir Winston Churchill que el polític ha de ser capaç de predir allò que va a ocórrer demà, els més pròxim i l’any que ve, i d’explicar després per què no ha ocorregut.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada