Primer temps. Alberto Fabra té un paperot molt recomplicat. A vore si ho sé resumir. És el President legítim del país, ja que el nostre sistema electoral no és presidencialista, sinó que són les Corts qui trien d’entre els diputats i diputades aquell qui aconseguisca el suport suficient. I a Fabra li van sobrar un grapat d’escons. És cert que és plat de segona taula, i que no va ser candidat a President, però com l’anterior dimití, hi havia una vacant, i mira! El tapat es va destapar.
Un colp investit com molt honorable, va obrir calaixos i va descobrir l’harem d’Spiderman! Aranyes i més aranyes, però de quartos ni un cèntim. Un forat de dimensions siderals, estratosfèriques, apocalíptiques. L’orgasme d’Stephen Hawking. Va mirar a dreta i... anava a dir esquerra. No. Va mirar a dreta i dreta i va vore que no podia fiar-se de quasi ningú del govern heretat. Va estirar el coll, com un cigne, i va vore que al grup parlamentari també n’hi havia un grapat d’aquells que ho tindrien pelut per cobrar de Roma.
Alberto Fabra s’ha hagut d’arremangar i començar a fer retalls a tort i dret. Amb una poca traça considerable. Castigant als funcionaris i, de retruc, dificultant el bon desenvolupament dels serveis públics. També ha fet alguns canvis estructurals, se li ha de reconèixer, en la direcció adequada. Però tímids, a contrapèl, amb l’oposició de part del seu equip, amb un suport hipòcrita de part del seu grup...
L’antecessor de Fabra, Camps, el del Telva, el de “perxa Tonet, que llevo Bermudas Loewe” ha estat un gestor ineficaç. Què dic ineficaç! Ha estat les set plagues bíbliques enviades per un Belcebú en forma d’urna contra el nostre país. Un il·luminat, un egocèntric, un malgastador, un incompetent, un innoble servidor de la res pública; que ha destinat el gros de les finances valencianes al servei de la maquinaria electoralista, i no a millorar la condició de vida dels seus administrats. Palaus amb goteres i mig buits, competicions esportives ruïnoses, projectes emblemàtiques que han quedat en paper mullat, contractes amb arquitectes de renom que cobren per no fer res, i un llarg, llarguíssim etc.
Mentre, els proveïdors de l’administració sense cobrar, enganyats un colp i un altre, convençuts repetidament de que “nada hombre esto lo pagamos el martes”, condemnant a la fallida a moltes empreses, arruïnant per sempre més xicotets comerciants, autònoms, professionals liberals. Enviant com a conseqüència directa a l’atur a milers de valencianes i valencians.
Camps és culpable, sí, i tant que sí! Però no l’únic. Amb ell, al costat, davant, darrera, desenes d’alts càrrecs i responsables polítics que sabent-ho callaven, li reien les gràcies, li seguien el joc. Alguns per por, altres per desvergonya, molts per incompetència. I l’home no tenia ningú que li cantés a cau d’orella, com al Cèsar, allò de: “recorda que eres mortal”. Ningú.
I amb eixa tropa ha de comptar ara el President Fabra. Que val a dir-ho, en la seua condició de diputat, també callà quan havia de parlar, i aplaudí quan havia de xiular.
El drama de Fabra és la seua herència, que és pròpia. És la que li han deixat els seus, el President que ell votà, els Consellers que ell aplaudí, els diputats i diputades del seu propi grup. El drama de Fabra és que no pot denunciar la pèssima (i vorem si no delictiva) gestió del seu propi partit. El drama de Fabra és que és hostatge d’ell mateix.
Segon temps. Alfonso Bataller té un paperot molt recomplicat. A vore si ho sé resumir. És l’Alcalde legítim de la ciutat perquè el nostre sistema electoral no és presidencialista, sinó que és la Corporació qui tria d’entre els regidors i regidores, aquell qui aconseguisca el suport suficient. I a Bataller li van sobrar un parell de vots. És cert que és plat de segona taula, i que no va ser candidat a Alcalde, però com l’anterior dimití, hi havia una vacant, i mira! El tapat es va destapar.
La resta segueix dalt...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada