Estudiant la carrera, vaig fer amistat amb un xic extremeny diguem que es diu Antonio (tot i que en realitat es diu Loren) i m’explicà una història fascinant. Voran, el Servicio de Salud de Extremadura, la Conselleria d’allà, per entendre’ns, va signar un conveni amb Portugal per tal de prestar atenció sanitària als lusitans de prop de la frontera. Ara resulta que per culpa de la situació econòmica el govern portugués no paga els rebut d’assistència sanitària, augmentant així el deute públic d’Extremadura. Per eixugar el seu de deute, Portugal ha decidit aplicar el copagament, i ara els pacients han de pagar 20 € per assistència. La conseqüència ha estat clara, ha augmentat el turisme d’urgències. El nombre de portuguesos i portugueses que van a visitar-se gratis a Badajoz ha crescut exponencialment, i això fa que les cues d’espera s’allarguen fins a quatre hores.
El meu amic, un home ponderat, està ara que trina. I no li falta raó, trobe jo. Explica que esta situació l’ha heretat el PP de les dècades de govern socialista, que segons sembla els hi ha deixat un bony de bones dimensions. Es veu que ho van fer tan rematadament malament, i van actuar amb tanta prepotència, que IU no els ha volgut donar suport, i ha permés un govern en minoria de la dreta. Comprenc perfectament a IU, perfectament. Hi ha pesoes amb els que és impossible arribar a acords.
Ací al País Valencià, el turisme mèdic és un vell conegut. No es tracta només de ciutadans comunitaris que vénen a operar-se d’això o allò, sinó també de tots els desplaçats espanyols que passen l’estiu ací i fan ús dels nostres serveis públics, tot i deixar les cotitzacions a casa seua. I també sabem que és reben de l’Estat unes aportacions en base a una població de quatre milions, quan fa anys que superem els cinc. I en això no es pot tirar la culpa a ningú més que al PP (amb qui resulta encara més difícil pactar). L’acord de finançament el van signar Eduardo Zaplana i José María Aznar, forts de dues majories absolutes. Un acord, per cert, no revisable.
No hi ha gran diferència entre les malifetes que han fet els socialistes extremenys i les que han fet i fan els populars valencians. Totes estes maleses, esta mala gestió, estos dèficits estructurals, entre altres moltes coses, ens han portat a la situació en la que ens trobem; i són les que suposadament justifiquen retalls de l’estat de benestar.
Però alerta!, li dic, que els retalls no poden ser simètrics. Si agafem les enquestes de població activa, descobrim que al País Valencià tenim poc més del 10% de funcionaris dins eixe còmput, mentre que Extremadura supera el 32%. Dit d’un altra forma, al País Valencià tenim un empleat públic per cada 22’30 ciutadans, a Extremadura un empleat per cada 11’73 ciutadans. Ningú en tot l’Estat en té una ràtio tan desproporcionada com la que han deixat els socialistes a Extremadura. En el nostre cas, només Catalunya té menys funcionaris que nosaltres. De fet, la mitja espanyola és de 18’09 habitants per cada empleat públic.
Mentre ací els retalls de sous i drets dels funcionaris de sanitat i educació són constants des de fa mesos, en juny del 2011 el famós servei de salut extremeny ofertava 150 places d’auxiliar d’infermeria. Així està la cosa.
Per això li dic al meu amic que als valencians, l’autonomia que ens cal és la de Portugal! Ell, que és de terra de conqueridors, em mira de reüll amb cara d’Hernan Cortés.
11 comentaris:
O millor encara. Que les autonomies retornen les seves competencies en Sanitat a l´Estat Central per a que tots els espanyols pugam rebre una atenció en igualtat de condicions sin que hi haja un perjui a les arques autonomiques. Els ciutadans no entenem com pot ser que dins del mateix estat tingam 17 sistemes de salut diferents, amb 17 targetes sanitaries diferents i amb cobertures diferents en cada lloc. A més a més seríe molt més economic per a les arques de les administracions públiques. El teu amic extremeny de segur que li agradarà aquesta mesura, ja que a la fi podrà rebre el mateix tracte sanitari que qualsevol altre ciutadà dins d' Espanya.
Salutacions ;)
Jo sí que ho entenc. Així que d'entrada, això d'arrogar-se el que pensen "els ciutadans" com si fóra un pensament monolític, és un error gran.
Dit això, afirmar que tothom en qualsevol territori ha de tenir idèntics drets és no comprendre l'estat autonòmic. Quina autonomia té un territori si no pot decidir, per exemple, la cobertura social? Cap. Les polítiques de cada territori, han de determinar les prestacions. PEr què no hauria de poder una autonomia sanejada oferir serveis d'odontologia més complerts que una mal governada? Segons eixa teoria monolítica, per quina raó Suècia té una cobertura diferent a França, si al cap i a la fi, tots som Europa? Doncs perquè les polítiques són rellevants. Jo no crec en la uniformitat, i crec que les autonomies, haurien de tenir, en algunes àrees, més capacitat de decissió que ara.
Més coses. El problema és el café para todo i, com deia el President Mas l'altre dia, les autonomies no desitjades. Això va ser un invent del fonamentalisme espanyolista (UCD,AP, PSOE, PCE) per tal de tallar les ales a les nacions de l'estat. Més endavant, el govern d'Aznar, PP, va decidir i forçar la transferència dels sistemes de salut a TOTES les autonomies. I ells sabien, com sap tothom que sàpiga alguna cosa del tema, que un sistema de salut necessita una massa d'usuaris de com a poc 2'5 milions de persones. Per tant ni Murcia, ni Asturies, ni Extremadura, ni cap de les Castelles, ni Cantàbria ni... poden tenir un sistema sostenible. I això, és un convenciment personal, no és casual. Ho van fer sabedors que no es podria sostenir, per que així en pocs anys aconseguiem que molta gent diguera el que tu dius ara: "acabem amb les competències de les comunitats autònomes".
Jo dic un altra cosa, acabem amb el Ministeri de Sanitat, el d'Educació i algun altre, que no tenen competències més que residuals.
Llevem les diputacions, canviem o llevem el Senat...
El debat que proposes és un debat fictici, perquè no és un debat sobre la sostenibilitat del sistema, sino sobre si han d'haver-hi o no autonomies.
Autonomia significa capacitat de gestionar i decidir. Si totes les comunitats han de oferir idèntiques prestacions (sanitaries, educatives, industrials...), no hi ha autonomia.
Jo de veritat, no veig perquè hem de tenir les mateixes prestacions. Els länder alemanys tenen unes competències en educació, per exemple, que ja voldria jo per al País Valencià.
Salutacions
Primer que res, gracies per contestar.
D' acord, no puc atribuirme la veu de tots els ciutadans, pero si que crec que ara mateix hi ha una part important de la ciutadanía que si que pensa això. Es la meua sensació personal, i obviamente tot el que vaig a dir ho dic en nom meu personal.
"Quina autonomia té un territori si no pot decidir, per exemple, la cobertura social? Cap."
Com que cap? Encara que es perdera la competencia sanitaria encara tindriem moltisimes més competencies en molts àmbits.
"PEr què no hauria de poder una autonomia sanejada oferir serveis d'odontologia més complerts que una mal governada?"
Perque això crea desigualtats entre els ciutadans de diferents comunitats. Amb això estem creant ciutadans de primera, i ciutadans de segona categoría. I això trenca el principi d' igualtat entre tots els espanyols.
"Segons eixa teoria monolítica, per quina raó Suècia té una cobertura diferent a França, si al cap i a la fi, tots som Europa? Doncs perquè les polítiques són rellevants."
Crec que ixe argument no es vàlid perque Suecia i França son dos estats diferents endins de l'Unió Europea. Dins d'Espanya encara no tenim 17 estats independents, tenim regions autonomes dependents de l' estat espanyol.
A més a més, nomes caldría retornar les competencies bàsiques per garantir els serveis en igualtat per a els espanyols: Sanitat, Educació i Defensa (i pot ser Justicia si es demostrara ser més eficient aixi). La resta de competencies deurien ser autonomiques. Per exemple les comptencies industrials no crec que hi hajen problemes de que estigueren en cada autonomía (o federació ;) ) Un altre argument a favor de retornar les competencies sanitaries seríe que es podría reaccionar amb més marge de maniobra davant crisis economiques ja que l' estat central seríe en teoria mes fort que les autonomies per separat.
Jo no estic dient d'acabar amb totes les competencies, nomes eixes. Perque es més eficient i perque es més just. De fet pense que el millor model per Espanya seríe el d'un estat Federal pero amb competencies completament tancades. El problema d'ara es que les competencies no estàn tancades, i els partits nacionalistes catalans i bascos fan xantaje sempre que poden al govern central per obtenir el seu suport i garantir la gobernabilitat (un rol guanyat amb una llei electoral injusta)
Les autonomies han de tindre la seua autonomía, pero no en temes que son comuns a tots els espanyols, de la mateixa manera que les comunitats no tenen un exèrcit propi.
Jo vería interesant tancar completament les competencies retornant les competencies comuns a l'estat central i una vegada fet això, les regions disconformes que facen un referendum per veure si volen continuar dins d'Espanya en aquestes noves condicions o prefereixen la secesió (respetant les comarques que vulgueren continuar en Espanya). Sería el millor per a tots.
Disculpes per les meues errades ortogràfiques. Salutacions
I quines són les comuns?
No hi estic d'acord. Però és normal, jo no em sento espanyol.
- Defensa, relacions internacionals i recaudament de diners per motius que son clars.
- Sanitat perque sería un gran estalvi de diners el tenir només un sistema sanitari i no 17. Ademés es garantiria el dret a l'acces en igualtat de condicions per a tots els ciutadans espanyols.
- Educació. Encara que aquesta jo veig que hi hauria lloc per a tindre un sistema mixte. Un sistema que garantira l'igualtat d'educació per a tots (programes educatius i de qualitat comuns), pero que a la vegada també les comunitats tingueren veu (organització de personal, direccions d'instituts, logística en general, entre altres). Amb moltísima més coordinació que ara. Garantint que en les regions billingües l' acces a l'educació en qualsevol llengua oficial. Ara en Catalunya no es garantix l'espanyol a l'escola, i en la nostra comunitat moltes vegaes no es garantix el valencià. I tenim ciutadans amb els drets vulnerats a una i altra banda. Drets per a tots. Tractant això si de evitar tota mena de duplicitats per estalviar despeses innecesaries.
-¿Justicia? En aquest tema no ho tinc tan clar, més que res perque no conec molt a fons encara com funciona tot el sistema judicial espanyol, així que de moment no opine d'aquesta.
Totes les altres en principi estaríen be dins de les comunitats/federacions (industria, turisme, comerç, urbanisme, agricultura, cultura, política forestal, infraestructures internes i més)
Jo davant que res em sent ciutadà, i primer que res vull que les coses funcionen be, de forma ordenada, lògica i eficient. Després d'això ja tots els sentiments que vullguem, pero pense que aixó dels patriotismes ja es una cosa que tenim que superar tots (espanyolistes, catalanistes, etc)
Abans he oblidat comentar que estic d'acord en tú sobre l'eliminació de diputacions. El Senat, tal i com està també es tendría que eliminar, pero jo pense que seríe millor reformar la Llei Electoral del Congres per a que siga justa i no infrarrepresente els partits d'àmbit estatal minoritaris (IU,UPyD,PACMA,Pirata,Equo), i convertir el Senat en una verdadera cambra de representació territorial amb funcions específiques. També fusionaría ajuntaments per a estalviar i per a que siguen més eficients ofreint serveis als seus veins.
Tot el teu discurs (i el meu també, clar) està condicionat per la idea prèvia d'apertinença. És un discurs polític. No el pots vendre com "neutral" i "amb vocació de ciutadà de resoldre problemes", com si no fos ideològic, perquè és fortament ideológic. Tens una idea d'Espanya, lícita, clar, i per a que funcione, fas unes propostes polítiques que vagen en eixa direcció.
No m'entretindré tema per tema, perquè només amb exemplificar amb el darrer, la meua tesi queda demostrada, crec.
El tema de la llei electoral. Tu dius que s'infrarrepresenten els partits estatals i que això és injust. Bé, eixa és una doctrina del teu partit, compartida amb IU (i possiblement algun altra formació menor de les que apuntes), que neix de la lectura espanyola de les eleccions. Però que és contrarrestable molt fàcilment. La circumscripció electoral no és Espanya, són les provincies, i en cada provincia, els ciutadans i ciutadanes trien a qui creuen els representarà millor. I el resultat és el que és.
Això no són els campionat de F1, on un corredor que queda quart a totes les carreres pot acabar guanyant el campionat. El que proposeu és que es premie als perdedors en detriment dels guanyadors. A Castelló, i maleida la gràcia que em fa a mi, la gent vol que els representen tres diputats del PP i dos del PSOE. Així de simple. I el que és democràtic és respectar això, no llevar-li un diputat al PP o al PSOE per donar-lo a UPyD, només perquè amb els vots que l'han fet perdedor a Soria, Salamanca, Vitoria, Lleida, Murcia, Granada i Matalascabrillas del Duque, sumen un grapat de vots ociosos.
El sistema electoral que proposeu, vos premiaria per ser quarts, quints a tot l'estat, però seria en detriment dels qui són primers, segons i tercers a les circumscripcions.
Tant és així, que tu mateix reconeixes en el teu escrit, i ho manifesta constantment el teu partit, que no és tan una reforma a favor de la pluralitat democràtica, sinó contra uns partits que demanen coses que no vos agraden, que defensen un model d'estat diferent, o abandonar l'estat.
Per això malgrat agrair-te el teu temps ocupat en explicar amb correcció la teua opinió política (que com no és nova, conec molt bé) ja et dic que no ens posarem d'acord. Volem coses diferents.
Clar que coincidirem en algunes coses, bàsicament, perquè fins i tot un rellotge aturat dóna l'hora bona dos colps al dia
La proposta d'UPyD no es nova, representa una revisió del Lerrouxisme-Tardiu (el de 1933) sumat a la propensió postmodernista de deformar l'idea de ciutadania i convertir-la en veinatge. Aplicat a termes generals en llenguatge polític supondria agafar el jacobinisme espanyol més extrem i barrejar-lo amb el més pur pragmatisme del NDSAP, amb la pretensió d'esser un partit de masses pero sense els mitjans ni el carisma dels seus líders... continua siguent un partit de quadres sobredimensionat per la situació econónica, política i institucional. És un partit que no resol rés, no aposta per ningun avenç social i que a la llarga no diu absolutament rés. Amb el perill constant de caure dins del cercle de l'ultradreta pragmàtica que avui en dia es manifesta en d'altres societats europees simil.lars...
Per mi l'idea de pertenença no es molt important. Si qualsevol día es veu que es millor portar la Sanitat per a que es gestione a Brussel·les, em pareixerà be. Només es portar les coses on funcionen de manera més eficient. Si algú em demostra que es més eficient que això ho tinguen les autonomies, jo seré el primer en defendre les comptencies sanitaries per les autonomíes, pero els resultats estàn a la vista de tots. No es bó moures per dogmes, a mi el que em valen son els arguments.
Sobre les lleis electorals... es que el Congres no es una cambra de representació territorial, això es el Senat. El que pasa ara es que el que queda en 8ena posició, subeix al podium de guanyadors per davant del que ha quedat tercer. Quan les eleccions vaig crear aquest Excel: https://docs.google.com/open?id=0BwAzgeSEFFfSZEFTRk8tbmxTRS1LQzN4RFBSTWVZQQ
Eixa cambra deuria representar als ciutadans i no als territoris. La millor forma de representar als ciutadans serie aquella que li donara als partits el % d'escons que mes s'aproximara al % de vots. Em dona igual a qui beneficie això, es una questió de lógica. Al 15M, que vaig estar present, no eren precisament molt antinacionalistes i també defenien aixó. Perque es un dels grans problemes d'aquesta democracia. La falacia del vot útil, com sempre surten els mateixos partits, aquestos despres de decades gobernant, s'acomoden al poder, començen les corrupteles i es fa quasi imposible una renovació de veres. Amb una Llei Electoral justa, quan un partit ho fera malament, seríe molt més fàcil fer una renovació i ens aniría millor a tots. Els partits grans ho tendríen més en compte i tratarien de governar millor.
La misió de un Parlament no es representar als guanyadors, es donar una representació el més aproximada posible a la pluralitat política d' un pais. No es tracta de premiar a ningú, es tracta de representar les veus dels ciutadans, i ara, les veus de millons d'espanyols estan infrarrepresentades, els seus vots no valen el mateix que altres vots d'altres partits, i això es objectivamente injust.
Lo que jo he manifestat del xantatge del nacionalisme català i vasc només es una de les conseqüencies del sistema. No es la causa per la cual pense que hi hauría que canviar això.
També vull dir que no tome la meva opinió com la opinió d'UPiD, es cert que estic inscrit com a simpatitzant (des de fa 3 díes :)) pero encara no he parlat amb ningú del partit aci a Castelló. Només vinc aci a titol personal. Vaig veure un retweet de Xavi Sidro crec, el vaig començar a seguir, i vaig acabar aci. ;)
Gracies pel seu temps.
Contestant a paugamgee:
Pensé que parles totalment desde el desconeixement i/o la mala fe. La tàctica més vella de la política, estigmatitzar al oponent polític amb fàcils acusacions de feixisme.
UPiD es un partit socialdemocrata i social-liberal, calificarlo d'ultradreta es una calumnia molt greu i propia de gent molt antidemocràtica. UPiD es clarament un parti de centre, amb un radio d'acció que abarca el centre-esquerra i el centre-dreta.
Que no aposta per avanços socials no es cert, la proposta de dació en pagament no es un avenç social? A la web del Congrés està la proposta al respecte. La crítica a la reforma actual laboral també es un exemple (sería interesant que llegireu la proposta alternativa d'UPiD al respecte). La defensa de la llei de dependença, la proposta d'un formulari únic per a venta de products bancaris i que aquestos no estafen als ciutadans, la ferma defensa de la Sanitat i Educació públiques i de qualitat. Podría continuar con moltes més...
En Sòria, o Terol, ix un diputat a Madrid amb cinc o deu mil vots. A València cal uns trenta mil. A Castelló també valen més els vots. Açò no pareix molt representatiu i d'això no n'he sentit a parlar mai.
El sistema de representació electoral més demotràric fóra els mateixos vots per diputat a totes les circurcripcions
No entenc com algú pot defensar que la sanitat centralitzada es la solució a les desigualtats en sanitat, quan el principal problema de les desigultats actual recau en l'únic paper de l'estat, el donar a les autonòmies més o menys diners per pacients.
El problema de la centralització és que l'estat actua per política i no per necessitat. És igualtat que totes les provincies tinguen el seu aeroport a que cada comunitat destine els diners que crega necessaries depenent de les necessitats reals? És igualtat que cada provincia tingue el seu hospital amb totes les prestacions i que en uns hagen de tractar a 500.000 i els altres a 2 milions?
Publica un comentari a l'entrada