31 de maig, 2013

RUMSPRINGA - Levante-EMV - 01.06.13

Els amish són una agrupació religiosa cristiana d'origen anabaptista, notables per les seues restriccions quant a l'ús d'algunes tecnologies que ells consideren modernes com ara els automòbils o l’electricitat. Un smartphon ja és directament un instrument demoníac!  Són al voltant de 200.000 persones, assentades als EUA i uns pocs al Canadà.
Descendent d'immigrants predominantment suïssos de llengua alemanya, mantenen la llengua, i viuen en comunitats fortament cohesionades. Creuen literalment en el Nou Testament, i s'aïllen del món exterior i  defensen el pacifisme. Vesteixen com en el segle XVII o XVIII. 
Viuen, doncs, de forma senzilla, amb creences estrictes, però hi ha una característica que els diferencia enormement d’altres comunitats tancades. És el període conegut com “rumspringa”, on els adolescents, abandonen un temps la comunitat per experimentar “el món exterior”. 
És com anar d’Erasmus al segle XXI. Fora de la comunitat els joves connecten amb la tecnologia. Veuen la tele, parlen per telèfon, es connecten a internet, tasten l’alcohol, escolten música, ballen, poden anar al cinema...És a dir, es comporten exactament com es comporta qualsevol jove nordamericà de la seua edat.
I el més important d’això és que no és una barrabassada del jovent, sinó que forma part de l’aprenentatge personal, que la comunitat ofereix als seus. Tan estrictes com són en el seu dia a dia! Em sembla un exercici educatiu impecable, perquè a més a més, es fa amb la més que sana intenció de que els joves puguen triar si volen la seua modesta vida, amb barrets de palla, carros i cavalls, espelmes i dures jornades al camp; o prefereixen la voràgine dels hipsters, DJ’s, gin tònics amb cardamom, Wii i una moto. No és una secta, qui vol se’n va. Però curiosament i malgrat les descobertes del “rumspringa” més del 90% quan acaben eixos mesos de disbauxa, tornen a la comunitat i segueixen amb la vida dels seus pares, els seus avis, i els avis dels seus avis. Tornen al segle XVIII. Com si mai no hagueren trencat un plat.
I de vegades pense que els del PP són una miqueta amish. No tant perquè sovint sembla que visquen al 1700 (amb eixa doble moral que alguns practiquen), que també; sinó perquè intenten vendre que són una comunitat d’ordre. Són gent de casa bona. Formals, treballadors, seriosos, compromesos amb la ciutat o el país. Els portadors d’una secular veritat absoluta.
Però... de tant en tant fan un “rumspringa”. Trenquen les normes per un xicotet període. Ara fraccione un contracte per a que en semblen tres de menors. Ara desvie fons de cooperació per a muntar un empori immobiliari. Ara regale contractes als amics a canvi d’un bon pessic, per a mi o per a la comunitat... I després, volen tornar com si tal cosa. Com si no hagués passat res. Al seu escó, i posar cara d’honorable representant públic. 
Però no cola. No xics, no cola. Vos heu retratat. Això vostre no és de Nou Testament, és de Codi Penal.