"UN DOS DE MAIG" - Mediterráneo -02.05.13

El dos de maig de 1808 ocupa un lloc en la història espanyola perquè fou aquell dia, que la població va dir prou. Va ser el següent i lògic, a l’escalada d’indignació sorgida de la situació d’incertesa política. Reprimides les protestes polítiques per un govern il·legítim, es va extendre per tot la geografia hispana una onada de proclames d’indignació i crides públiques a la insurrecció armada que van desembocar en la dita, Guerra de la Indepencència.

Obviament que la situació no és la mateixa. Aquells qui ens governen han estat triats a les urnes i això ho canvia tot. O quasi tot.  Perquè sent cert que ara no és el francés qui imposa les seues normes de govern, no és menys cert que Napoleó ara és diu Merkel. I no és menys cert que este govern germànic que ens exigeix al sud d’Europa esforços econòmics impossibles, és el mateix o similar, que el govern germànic que es beneficià de la generositat dels països dels sud d’Europa que li van perdonar els milions d’€ que com compensació per la reconstrucció havia d’haver pagat després de la Segona Guerra Mundial.

Però el govern titella del PP, ha guanyat fent trampes amb finançament il·legal; ha governat fent trampes contra el seu propi programa; i ara s’ha rendit davant la magnitud de la tragèdia. I com únic programa té demanar paciència a qui demana pa i ciència. 

És obvi que no reclame una revolta violenta. Reclame un presa de consciència col·lectiva. No demane un Daoíz i un Velarde. Demane a un govern cada colp més il·legítim, que convoque eleccions, per tal que torne la veu al poble.