Ahir vam celebrar el debat anual sobre l'estat de la ciutat. Va ser just el mateix dia que Mediterráneo publicava: “Cáritas alerta de pobreza crónica en la provincia mientras el IVIE dice que afecta al 25% de la población”. Unes xifres esgarrifoses, que unides a la terrible taxa d'atur que patim, ja són per si soles tot un diagnòstic de com està la ciutat.
Perquè la ciutat són les persones. Parlem del TRAM que no està i de l'AVE que no ha vingut. Del turisme que esperem i de les grades del Gaetà Huguet. Dels impostos que el PP diu que han baixat i de tot això i tot allò. Però la imatge real de la ciutat, són les tristes cues de gent als menjadors socials.
En eixe debat estàvem quan des de l'oposició socialista es va fer una símil mariner, que venia a dir que l'ajuntament és un vaixell a la deriva. La resposta va vindre per boca de l'Alcalde, que per a defensar la seua gestió digué: “yo soy patrón de yate”. Doncs mira tu que bé! Segur que al 25% de la població local catalogada com “pobreza crónica” i al 32% de la població que està aturada, li encantarà saber que el seu alcalde, és “patrón de yate”.
Jo no dic que quan ix a pescar i des de la solejada proa, no pense en els menys afavorits de la ciutat, però el comentari va ser molt inadequat. Això ja defineix al personatge. Crec que des de que la regidora de serveis socials va dir que “las viviendas sociales de San Lorenzo son muy dignas y soleadas”, no havia sentit una mostra més gran de falta de sensibilitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada