Empre el títol de la novel·la de H. G. Wells, publicada el 1898, que descriu per primer colp una invasió marciana de la Terra, per a este article, perquè em sembla un marc referencial suficientment conegut, com per estalviar-me algunes ratlles. Si no coneixen la novel·la, segur que coneixeran com a poc la història d'aquella emissió de ràdio, d'un altre Wells, Orson este, que dramatitzant el fil conductor de la novel·la en forma de noticiari, va relatar alarmat que una nau extraterrestre havia aterrat a Grovers Mill, Nova Jersey.
L'emissió va ser suficientment realista com per espantar molts oients i fer-los creure que realment estava succeint, encara que es va dir des de bon principi que no era real i fins i tot entre actes ficaven publicitat.
De la novel·la se n'han fet diferents versions cinematogràfiques, i d'alguna manera ha inspirat molta literatura de ficció. El recurs a uns éssers extraterrestres arribant al nostra planeta, pot generar segons com inquietud en els terrícoles. Tot i que sempre hi ha una part de la població que els rep braços oberts. Els exemples són múltiples.
A “Encontres a la Tercera Fase”, la trobada entre les dues espècies és amable i col·laborativa. Segurament el paradigma del que dic és aquella pel·lícula del 1951 que ací es va titular “Ultimàtum a la terra”. Resumint, direm que Klaatu, un extraterrestre antropomòrfic, aterra amb la seua nau portant un missatge per als líders mundials. Enviat des d'una galàxia llunyana vol advertir als terrícoles que la nostra espècie està a punt de desaparéixer víctima d'ella mateixa. De les seus polítiques agressives.
Així que ja ho veuen, no tots els que venen del “infinito y más allá” venen amb males intencions. De fet, de vegades venen a salvar-nos de nosaltres mateixos. Molt em tem que en això no hi han pensat els estrategues del PP quan han dissenyat la “Campanya UFO”
Li dic “Campanya UFO” a eixa nova línia discursiva que usen molt especialment Pérez Macián i Vicent Sales consistent en atacar a l'oposició en el seu conjunt, tot dient que és un “tripartido extraerrestre”, que estem a la lluna, que som marcians, que vivim en un univers paral·lel. És l'humor dels populars, construït a base de tòpics ofenedors i poc elaborats.
En fi. El tripartit selenita viatja en una nau sideral amb direcció a la Terra. Donem-ho per bo. El que hauria de comptar és amb quines intencions bé. I per la part que em toca, per la que jo puc parlar, les intencions s'acosten molt més a les del bo de Klaatu que a les que imaginava Welles. Tenim el convenciment que l'actual cúpula de poder terrícola, els populars, estan destruint l'entorn. L'econòmic, el social, el mediambiental, el cívic. L'actual govern “terrícola”, que es dirigeix als 24 anys de poder, s'ha convertit en un règim. Un autèntic règim amb tots els vicis i mal-costums que això comporta. Complexe de déu. Corrupció. Ineficàcia immobilista. I un llarg i perillós etcètera.
Des de Compromís, amb nau sideral o sense, sols o en companyia d'altres, volem llançar un missatge de tranquil·litat: “Estimats terrícoles, volem compartir amb vosaltres el protagonisme d'una transició. Una transició des del règim endogàmic popular, a una democràcia participativa i horitzontal. Transparent. Autoavaluable. Una democràcia ciutadana”. “No tenim cap intenció de destruir res del que funciona, però sí la ferma determinació de transformar tot allò que ha fet de la nostra ciutat un organisme malalt i autodestructiu. No només venim en so de pau, venim amb vocació de servei i amb capacitat de treball. Portem des de la nostra particular galàxia els avanços democràtics testats amb èxit a les ciutats on governem. Volem ser la garantia d'un futur millor”.
El PP diu que som extraterrestres. Bé està. Preferim deixar clar que no som de la seua mateix espècie. Siga la que siga. Però faria bé el Patró de Iot que pilota la nau popular en fer-se mirar els budells per algú que ho entenga. Tinc la sensació que sense saber-ho, transporta al seu interior un passatger voraç, un “alien”, que des de fa mes i mig, porta la veu cantant, i se l'està menjant per dins.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada