"NAPS I BALLESTES" - Levante-EMV - 17.0318

L'altre dia vaig llegir la columna que Álex Grijelmo publicava a un diari de Madrid. Duia per títol "Un campo de nabos" i em va semblar esplèndid. I a sobre tractava un tema que d'un temps ençà m’inquieta. El títol i el fil conductor de la columna feia referència a una frase que va pronunciar la guionista i actriu, Leticia Dolera per descriure la gala dels Goya: "Os está quedando un campo de nabos feminista precioso" fent referència a una gala que es reclamava feminista, però en la que es veia la tradicional preponderància masculina tant en la sala com en les candidatures. I el públic li va riure la gràcia perquè va entendre el sentit més enllà del significat, perquè estava cooperant amb la conversa.

Eixe és el concepte fonamental. Jo per explicar-ho acudiria a Habermas i els seus quatre supòsits que segons la Teoria de l'Acció Comunicativa ha de complir tota comunicació: intel·ligibilitat, veritat, rectitud i veracitat. Per fer-ho fàcil, la comunicació entre emissor i receptor ha de tenir un llenguatge comú que no done lloc a equívocs i interpretacions. Però Grijalbo és menys rebuscat i acudeix a Grice per recordar que "la comunicació lleial es basa en el fet que l'emissor i el receptor desitgen cooperar per entendre's, i això permet l'existència dels implícits". I posa un exemple molt il·lustratiu: "dibuixem una persona amb cames i braços, però això no significa que un manc no siga una persona".

I és que en tota narració expliquem una part i n'obviem una altra; bé siga perquè és irrellevant o bé perquè és de fàcil deducció. I els receptors del missatge, generalment, procuren entendre allò que volem dir, més enllà del que hem dit exactament. Per això el pati de butaques va riure amb el comentari de Dolera. Però després arribà Twitter! Ai les xarxes! I la frase va ser criticada amb duresa per una pretesa falta de sensibilitat al no ser prou inclusiva, ja que invisibilitzava a les dones que tenen penis. Que n’hi ha, mal que li pese a aquell xalat de l'autobús de Amo a Laura, o com es diga. El seu objectiu consistia a expressar metafòricament que allí hi havia molts homes i poques dones, però si més no, els homes eren feministes. Qui ha volgut "cooperar" amb el missatge és això el que ha entés.

Però clar, si la gent no vol col·laborar... Com diu Grijalbo, Dolera hauria d'haver dit: "Os está quedando un campo de nabos feminista precioso, teniendo en cuenta que “nabo” significa “pene” y que con esa metáfora me refiero a los hombres, y no a las mujeres que tengan pene. Aunque también incluyo a los hombres que carezcan de pene por haber sufrido algún accidente o malformación, pues no obstante siguen siendo hombres, aunque sin pene”. Quin disbarat! 

Quan jo vaig fer aquella metàfora de la ballesta, el PP no va voler "cooperar" i ho va convertir en tota una altra cosa. Si cada vegada que el PP ens diu Titànic, jo fes com ells, m'estiraria els pèls (de la barba) i em queixaria amargament i sobreactuada de què volen que tot el Consell murga ofegat en una mar glaçada, entre icebergs i portes monoplaça. Però jo vull cooperar, i entenc que es tracta d'una metàfora. Tot i que, s’ha de dir, ben mal trobada. Perquè diuen que mentre el Titànic s'enfonsava, l'orquestra seguia tocant. I en canvi, en el nostre cas, mentre el Botànic segueix navegant, és "la banda" la que fa soroll. No música.

Es tracta de fer valdre la nostra capacitat d'entendre les coses i d'entendre'ns entre nosaltres. Si em permeten un homenatge a Stephen Hawkings, ara que navega cap a un forat negre, citaré una frase d'ell: "Només som una raça avançada de mones en un planeta menor d'un estel mitjà. Però podem entendre l'univers. Això ens fa molt especials".