"DE FRONTERES I BANDERES" -Levante-EMV -14.07.18

Esta setmana Ruben Blades va actuar als Concerts de Vivers a València. Dues hores i mitja de concert, amb un Blades a punt de fer els 70 però amb plenitud de facultats vocals i comunicatives, i amb la seua excel·lent banda, ampliada fins a 20 músics en directe. Un espectacle notable. En el públic, com és habitual en els concerts del panameny, una gran majoria d'allò que ells mateixos es fan dir: «latinos». I moltes banderes, moltes, de diferents països de l'Amèrica central i del sud. Tantes eren les banderes de Veneçuela o de Cuba, que em vaig veure en l'obligació de fer un tweet preventiu, advertint que si apareixia alguna foto meua envoltat d'eixes banderes, és perquè estava a un concert. Bàsicament per evitar que PP i Ciudadanos demanaren la meua dimissió, cosa que fan de forma recurrent uns dies perquè plou, i els altres perquè fa sol.

Blades, que és un enamorat d'eixa Amèrica, però que com ell mateix reconeix ha acabat casat amb una gringa i guanyant diners a Hollywood, salpebra els seus discursos entre cançons de soflames polítiques, localistes, d'orgull d'origen, de vegades fins i tot d'indigenisme. Té una cançó preciosa sobre això... Que no deixa de generar una certa contradicció quan veus els cognoms de tota la banda, tan castellans o anglesos, incloent-hi el seu Blades (a pronunciar Bleid), que si be és cert que és el del seu pare colombià, no és menys cert que és un cognom molt més comú a Escòcia, Anglaterra, Garles o Irlanda, d'on prové, que a la llatina Amèrica. Bo, anem al tall. El cas és que el concert acabà amb «Pàtria», una cançó que és senyera en la carrera d'este «poeta de la salsa», com se'l coneix. Estàndard de l'anomenada salsa intel·lectual de la qual és màxim exponent este ex-Ministre de turisme de Panamà. Amb Pàtria volaren les banderes. Amb cada referència al nom d'un país el col·lectiu d'oriünds espigolava l'aire dels «vivas» a Veneçuela, i a Cuba, i a Colòmbia, i a Panamà, i a Puerto Rico, i a Mexico chingones! Vaig mirar a la meua parella i li vaig dir: «ací el menys nacionalista sóc jo, però si preguntaren a la porta,jo seria el nacionalista». Això va així.

També esta setmana el Tribunal de Schleswig-Holstein ha determinat que no veu delicte de rebel·lió, ni de sedició com demanava el jutge del Suprem, el Sr. Llarena. La reacció de la dreta espanyola i de bona part dels mitjans ha estat furibunda. González Pons ha «exigit» al Gobierno que Espanya abandone l'Espai Schengen. «Deberíamos plantearnos volver a poner fronteras» va dir textualment. Dos dies abans del referèndum català de l'1 d'octubre passat, González Pons va dir que si Catalunya era independent "habría que levantar frontera con pinchos entre Vinaròs (ell va dir Vinaróz) y Alcanar". Este senyor que es vol fer passar per un europeista de carnet, té una estranya fixació amb la construcció de fronteres. I això és una reacció primària (i per tant poc intel·ligent per poc elaborada) típica del nacionalisme més ranci.

Perquè ací González Pons, o Pablo Casado que diu el mateix, o bona part de la premsa que amb un to xenofòbic i supremacista indecent intenten ridiculitzar el tribunal alemany dient que són tres jutges regionals, o de poble, i que no es pot comparar el que ells saben amb tot el que sap Llarena, actuen amb esta ràbia discursiva, incapaços d'acceptar una dura evidència. La justícia belga no veu els delictes, la justícia alemanya no veu els delictes, Suïssa avisa que no paga la pena que comencen cap procés perquè no veuen els delictes, i a finals de mes vore'm que diu la justícia escocesa. És més que possible, probable, que la instrucció del jutge Llarena siga tot un constructo forçat. Com si primer decidiren la pena desitjada, i després s'hagués de construir un cas que fora d'ací ningú no comparteix en eixos termes.

Però ells creuen que Llarena té raó, perquè es «muy español y mucho español.» Punt. No cap més valoració. Els espanyols tenen raó, van inventar la sangria, què carai sabran els alemanys si beuen suc de poma calent! I ací també, comparats amb esta plèiade d'ultres de la bandera pàtria, el nacionalista també sóc jo! Té dallonses la cosa.