09 de novembre, 2019

"ESCAPE ROOM" - EL MUNDO - 09.11.19

La legislació espanyola estableix l'obligatorietat de reflexionar un dia abans de votar. En altres llocs això no passa (EUA, Regne Unit, Alemanya, Holanda, Suècia...) potser perquè reflexionen més sovint. Clar que en altres llocs és pitjor, a Mèxic el dia previ a les eleccions no es pot vendre alcohol. Supose que la gent tenia una certa tendència a abusar de la PRIva.

Jo tinc la sensació que ara mateix, esta jornada de hui, este dia dedicat a la reflexió prèvia ens situa en una mena d'«Escape Room». Saben de què parle no? És un joc en el qual els jugadors, estan tancats en una habitació i han de fer servir els elements que troben per resoldre una sèrie de trencaclosques i escapar-se abans que se'ls esgote el temps de què disposen.

No tenim un govern central estable fa anys. Bèlgica va sobreviure aquella vacuïtat durant molt més temps que nosaltres, i va ser gràcies al fet que els governs való i flamenc, sí que funcionaven. Un poc el que passa ací. A casa nostra hem entés que els governs, per ser estables, necessiten una majoria suficient en el legislatiu. Per això ací tenim el Botànic. El PSOE no guanyarà la Medalla Fields de matemàtica, mentre no entenga que 123 no és la meitat més un, de 350. I mentre no entenga que necessita socis de govern. I ha de decidir quins. Perquè els socis condicionen les polítiques.

Ara mateix vivim en eixa habitació tancada, i respirem aire viciat, com d'habitació de malalt, i per escapar, per a eixir d'este atzucac, s'ha de construir un trencaclosques que sume. I una de les portes que vol obrir, aparentment Sánchez, és la de l'abstenció del PP... Però el PP no gosarà fer-ho si com sembla la seua dreta, que és la dreta de la dreta, creix berenant-se la Ciudadanos. Eixa eixida no sembla a hores d'ara possible. I en tot cas, seria socialment un drama, i una escapada en fals. El PP li aprovaria uns pressupostos? Quins?

L'altra opció és obrir la porta a un govern de progrés com el valencià. Per eixir de l'Escape Room, cal triar una porta. La de la dreta s'obre a una mena de Jardí de les Delícies d'El Bosco, que és una orgia de pecats i animals mitològics desproporcionats. La de l'esquerra és un Jardí Botànic. Com el que hem construït al Consell. Un govern que crea ocupació, recupera drets, rescata hospitals, construeix escoles, posa en marxa Xarxa Llibres... I per això, la gent l'ha revalidat fa només uns mesos. 

Tenim govern, perquè la política és acord. La política ha de ser útil. I jo em quedaria amb esta reflexió.

1 comentari:

Joan ha dit...

Molt bona reflexió per a la jornada de reflexió, Enric. Per cert, parlant de reflexió, davant la trompà que li espera demà a Ciudadanos, espere que Toni Cantó reflexione si els valencians ens mereixem seguir patint per secula seculorum l'antidemocràtica tanca electoral del 5% autonòmic. Toni, vols que Cs s'afegisca a la llarga llista de víctimes del 5%? CDS (1991), UV (1999), BNV (1999, 2003), EUPV (2015)... Cal reformar d'una vegada la Llei Electoral Valenciana, i això requereix el suport dels 2/3 dels diputats de les Corts. És a dir, és necessari el suport dels diputats de Ciudadanos, perquè dels diputats "demòcrates" del PP no podem esperar res. Toni, reflexiona, per favor.

Ací tens un altre argument: Ara mateix, legalment, no sabem quants diputats hi ha a les Corts Valencianes. 99? 109? 250?... Increïble, però cert. Els valencians tenim l'únic parlament "indeterminat" del món. I aquesta empastrà? Només cal llegir l'Estatut d'Autonomia, reformat l'any 2006 per la gran parella Camps i Pla, article 23: Les Corts tindran un mínim de 99 diputats i el nombre l'ha de concretar la Llei Electoral Valenciana. I què diu la Llei Electoral actualment en vigor? La Llei Electoral, la de l'any 1987 perquè Ciudadanos no vol reformar-la, diu que han de ser 89 diputats. Si no he oblidat les matemàtiques, 89 són menys que 99. Conclusió: Des de 2006 legalment no sabem quants diputats hi ha a les Corts. 99? 129? 150?...

Els valencians tenim unes Corts difuses i una tanca electoral antidemocràtica. Toni Cantó, reflexiona si eres un demòcrata. No ens ho mereixem això. ¡Vamos, Toni!