La darrera obra publicada per Freud va ser una trilogia amb el títol «Moisés i el monoteisme». A l'assaig es fa un paral·lelisme entre l'evolució del poble jueu i els casos de neurosi individual, un procediment que també realitza a «Tòtem i tabú». El que ve a fer és aplicar la teoria psicoanalítica com a mitjà per generar hipòtesis sobre esdeveniments històrics.
El llibre sosté que Moisés no és jueu, sinó un egipci que transmet al poble jueu el monoteisme del faraó Akhenaton. Els jueus, sempre segons estatesi, assassinen Moisés (matar al pare), abandonant la religió que els havia transmés, oblidant el fet col·lectivament al cap d'un temps. Quant, posteriorment, el record reprimit ix a la superfície, s'originen el poble jueu i la seua religió.
Òbviament la teoria, que posava potes enlaire no només el judaisme, sinó també el cristianisme, just en el moment que els nazis marxaven a pas de l'oca per tota Europa, va fer molt de soroll i generà moltes polèmiques i debats. Salo Wittmayer Baron, per exemple, opinà que el llibre és «un magnífic castell suspés en l'aire», però aclarint que «quan un pensador de la talla de Freud pren posició sobre un tema d'interés vital per ell, tothom ha d'escoltar».
I atenció que ara ve el gir argumental, perquè en realitat volia parlar d'un castell en l'aire que es repeteixen permanentment i donem per bo, sense haver-hi reflexionat gaire. Parle del món econòmic i de l'empresa. Per exemple allò del fet que són les empreses les que creen la riquesa. Tret que fem com amb «església» i «Església» que signifiquen coses diferents, això no és cert. La prova és que totes les empreses afectades per ERTOs, o tancades estosdies, han deixat de crear riquesa. Sense la gent que hi treballa, no hi ha riquesa. «Empresa» o «empresa». La institució o la gent que la forma.
Tampoc no resulta exactament cert dir que són les empreses les que creen ocupació. Així, sense més. Perquè ara tampoc no se n'ha creat cap de lloc de treball. L'ocupació la crea la demanda, en tot cas. Si ningú compra cadires, cap empresa no contracta fusters per fer-les. Més encara, si l'empresa pot mecanitzar-se i produir amb el mínim possible de mà d'obra, ho farà. I encara més, pretendre que la creació de l'ocupació és un mèrit únic i independent del món, de les empreses, és afirmar per passiva, que l'atur és responsabilitat exclusiva de les empreses. I tampoc no és cert. En tots els castells, hi ha fantasmes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada