Estos dies hem vist com contagiats pel que està tornant a passar als EUA amb l'assassinat a mans de la policia d'un altre ciutadà negre, un poc per tot el món hi ha manifestacions (mala idea en època de pandèmia!), amb l'eslògan de «Black Lives Matter». Una de les derivades del moviment ha estat l'enderrocament d'estàtues de personatges de més que discutibles mèrits.
A Bristol, han llançat al riu Avon la d'Edward Colston, que fou un comerciant d'esclaus del segle XVII. A Bèlgica estan apareixent malmeses diverses estàtues del que fou el seu Rei, Leopold II. Bèlgica no va conquerir mai el Congo. El Congo li va ser regalat al Rei per la comunitat internacional, a qui va convéncer que la seua intenció era protegir als 20 milions d'habitants (molts més que Bèlgica) de la xarxa d'esclavistes àrabs. «Abolir l'esclavitud i cristianitzar els salvatges» va ser el seu compromís. En els 44anys que durà el seu regnat la població congolenya, baixà fins a 10 milions, just la meitat. En la meua memòria personal queda una dita dels anys 60«En el Congo, al negroque pillan lo hacen mondongo». Era cert.
A Castelló hi ha un edifici arquitectònicament interessant, conegut com la «Casa dels negreros», sembla que per la dedicació de qui la manà construir. És el passat. I òbviament ningú no és responsable del que van fer els seus besavis, o els seus avantpassats. Era una altra època, i era terrible. Sí. Difícil de jutjar amb ulls de hui. Però la nostra ciutat no té cap estàtua dedicada a cap traficant de persones. Tenim justament el contrari, Maria Agustina.
Maria Agostinhava ser una lliberta que havia servit a casa dels Comptes de Pestagua. He llegit que l'actual plaça porta el seu nom, perquè de forma espontània i popular, la gent va començar a dir-li així, per ser ella persona amable i estimada al barri. Castelló té estes singularitats. Homenatjar l'alliberament de l'esclava, i no als esclavistes. I no és l’única particularitat pel que fa a estàtues.
Castelló també va ser l'única capital de província sense estàtua de Franco. Ara no per un mèrit social, sinó perquè la que va arribar a instal·lar-se a la mateixa plaça Maria Agustina, va ser retirada abans de la inauguració per un Governador espantat, tenia un problema estètic. I és que el dictador apareixia amb un document enrotllat a la seua mà, i segons des de quin costat es mirava, semblava patir d'un priapisme generalíssim!
Coses de la nostra ciutat.
1 comentari:
Enric, l'Ajuntament de Castelló sí que ha demostrat el seu mèrit en aprovar retirar la creu franquista del Ribalta. Bravo!! Per contra, en la ciutat de València, els demòcrates encara hem de patir la vergonya que el nostre alcalde Joan Ribó no té el valor de retirar la creu franquista de la Porta de la Mar. Què li deu Joan Ribó als franquistes? No hi veig una altra explicació. Vergonya, cavallers, vergonya!!
"De exaltación fascista a recreación histórica. La oscura y tortuosa historia de la Porta de la Mar, el monumento que no es monumento."
https://valenciaplaza.com/la-oscura-y-tortuosa-historia-de-la-porta-de-la-mar-el-monumento-que-no-es-monumento
Publica un comentari a l'entrada