25 de desembre, 2020

"NADAL SOLITARI, NADAL SOLIDARI" - El Mundo - 26.12.20

Durant tres anys que vaig viure a París no vaig poder tornar a casa per Nadal. Treballava sol al torn de nit a la recepció d'un hotel, i així vaig passar tres nits de Nadal, i tres de Cap d'Any. Sol. Molt sol. I lluny de casa. El més semblant a una celebració que vaig tindre va ser un 31 de desembre que un grup de turistes russos em van gairebé forçar a menjar un embotit de mamut siberià, tan sec, dur i esclerós que obligava a fer glops de vodka per fer-lo passar gola avall. Una vodka tan forta que em va fer entendre les fotos de Putin muntant a cavall 
amb els mugrons a l'aire a la freda estepa russa.


L'únic contacte amb la família era una telefonada d'uns minuts per a compartir bons desitjos. Així que sí, que entenc perfectament com és de dur per a moltes persones no poder celebrar enguany estes festes, amb la família i amics. Clar que ho entenc. Enguany jo les passaré amb la meua parella i la meua filla, però tampoc no podré sopar amb ma mare (a qui no li he vist la boca fa mesos, per les mascaretes), ni amb la resta de la família. Seríem massa gent, i encara que no estigués prohibit, tampoc no volem assumir eixos riscos. La mare és gran, la xiqueta menuda, i encara que la generació escolar de la meua filla ens estan donant una lliçó de consciència i d'actitud previnguda davant la pandèmia, el risc és massa gran. Farem visites curtes. Un dia a la iaia, un altre als cosins... Que hi farem! Ens ha tocat una època estranya!


Comprenc perfectament el desencís d'aquella gent que esperava estes dates per a poder celebrar amb família i amics, que un any que està sent difícil a més no poder ja s'esgota. La comprenc i la compartisc, però no es pot, no es deu. No toca. I no perquè esta administració o aquella, hagen determinat un nombre màxim de persones en les trobades, o limiten poc o molt els nuclis familiars, sinó per trellat. A ningú no ens agrada que ens diguen el que hem de fer, però si fem el que toca, poc importa que ens ho diguen, perquè res no canvia. Els errors o les irresponsabilitats personals, tenen conseqüències col·lectives. I moltes conseqüències poden ser irreversibles, i tindre la cara i la mirada, d'aquells a qui voldríem vore, i potser si no ho fem bé, no podrem vore mai més.

1 comentari:

Joan ha dit...

Em sap molt de greu per la família dels Borbons. Quin Nadal més trist van a passar en Zarzuela. Juan Carlos el Exiliado no podrà tornar a Espanya perquè és persona de risc. De risc de contagi i de risc d'escàndol. Viva el Rey!

I parlant de Felip de Borbó... ¿En el segle XXI, amb Internet, videoconferències, xats, ... un cap d'Estat no pot donar ni una sola roda de premsa per tal d'explicar als ciutadans els negocis del seu predecessor i, a més, contestar públicament als militars que li envien cartetes subversives? ¿Encara estem en l'Edat Mitjana? La política comunicativa de la Casa Reial és pitjor que el plasma de Rajoy. Felipe el Preparado no és millor que un maniquí amb una cinta gravada. El problema és que és un maniquí que costa molts diners de mantindre. Molt útil no deu ser això.