20 de febrer, 2021

"LLIBERTAT I PUNICIÓ" - El Mundo - 20.02.21

Té límits la llibertat d'expressió? La meua opinió és que sí, i la meua experiència ho confirma. El passat 6 de novembre es va celebrar el judici per una denúncia que vaig presentar l’octubre del 2017, contra un senyor (candidat de VOX, per cert) que a les xarxes m'havia insultat, amenaçat, i el que és molt més greu, atacat a la meua família, especialment a la meua filla que en aquell moment tenia 7 anys. No entraré en detalls.


Els fets van ser tipificats com injúries i ell va ser condemnat a pagar les costes, a indemnitzar-me i a una pena de presó substituïble per una multa diària, així com a publicar en els mateixos mitjans i amb igual dimensió i publicitat, la sentència condemnatòria. I ara que hi pense hauré de demanar al meu advocat que la faça executar.


El que passa és que altres voldrien que eixos límits ens amordassaren. Ho he viscut també, amb la demanda que el PP va presentar contra mi per qüestionar la seua honorabilitat en una conferència al Casino. Honorabilitat absent segons sentència del TSJCV. Un any amb amenaces públiques de que m’anaven a denunciar, mentre en privat volien un acord que passava perquè jo em desdigués, per a finalment presentar la demanda el dia que jo vaig dimitir com Vicealcalde per fer-me arribar a València entre portades i titulars. Em demanàven 5.000€. Vaig guanyar. M'emparava la llibertat d'expressió, i el jutge va entendre que era lícita crítica política. El que ells pretenien era censura. Els van condemnar a pagar les costes, que per cert, també vaig haver de reclamar judicialment. Als culpables els hi costa amollar la gallina.


I vet ací, que el problema és trobar l'equilibri, saber on és eixe límit fi com un tel de llet. Pablo Hasél ha dit coses que van més enllà de la llibertat d'expressió? Diria que sí. Però mereix presó? Diria que no. Recordem el cas de Cassandra, aquella xicona que publicava acudits negres sobre Carrero Blanco. Condemnada també per enaltiment del terrorisme a l'Audiència Nacional, però posteriorment el Suprem va anul·lar la sentència perquè el fet jutjat "es reprochable social e incluso moralmente..., pero no resulta proporcionada una sanción penal". Perquè no és el mateix una amenaça terrorista en boca d'un terrorista armat, que en la d’un cantant desconegut. Per no parlar de Valtònyc, tres anys a Brussel·les, per cantar veritats reials i reals. Urgeix revisar el codi penal.

4 comentaris:

Joan ha dit...

Totalment d'acord amb tu, Enric. La llibertat d'expressió ha de tindre límits. Ara bé, ¿quins límits? ¿Podem permetre que el bus de Hazte Oír es passege per tot arreu per tal d'humiliar els xiquets transsexuals? ¿Podem permetre l'enaltiment del franquisme i del nazisme en actes públics? És una qüestió molt delicada.

¿Caldria reformar el codi penal per tal d'evitar casos com el de Valtònyc? En principi sembla una bona idea, però no voldria desil·lusionar-te, Enric. Malauradament ja sabem com funciona el poder judicial espanyol. L'any 2005 el Congrés derogà el delicte d'organització d'un referèndum il·legal. Sí, el delicte fou derogat. L'any 2019, peró, set polítics acusats primer de rebel·lió foren finalment condemnats a penes de fins a 13 anys de presó per sedició. La raó: haver organitzat un referèndum il·legal, que no és cap delicte des del 2005. La presidenta d'un parlament condemnada per sedició a 11 anys de presó per haver permés un debat i una votació en un parlament. Permetre debatre i votar en un parlament pot ser un delicte. Dos activistes condemnats per sedició a 9 anys de presó per haver intentat apaivagar una manifestació. Calmar els manifestants pot ser un delicte. I no parlem dels xics d'Altasu, acusats de terrorisme.

El poder judicial espanyol és molt creatiu, però molt. Això no ho solucionarà una reforma del codi penal. Algú va dir que en realitat som una democràcia sense demòcrates. Però no en faces cas, Enric. No patisques, perquè Pdro Sánchez ja ha dit ben clar que som una democràcia plena. Don't worry, be happy. ¡Viva el Rey!

Joan ha dit...

Fins ara els jutges espanyols que han vulnerat drets fonamentals, segons les sentències del TEDH (cas Atutxa, cas Otegi, Marlaska, ...), no han rebut cap sanció. Si com a jutge espanyol puc interpretar el codi penal com a mi em done la gana sense cap sanció, encara que després el TEDH tombe les meues sentències, puc continuar empresonant titellaires i cantants, permetent tortures, etc. sense cap problema. Potser una reforma del codi penal no siga suficient i caldria a més que el TEDH tinguera també la capacitat de sancionar aquells jutges que han vulnerat drets fonamentals.

Joan ha dit...

TEDH: Tribunal Europeu de Drets Humans, amb seu en Estrasburg.

Joan ha dit...

Ah!, i si algun jutge espanyol té dubtes abans de dictar sentència, sempre pot presentar una qüestió prejudicial al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), amb seu a Luxemburg. Ara bé, no com va fer Marchena amb la immunitat de Junqueras com a eurodiputat, que el va condemnar abans de rebre la resposta del TJUE. Com he dit adés, algú hauria de poder sancionar a Marchena.