Deia Lacan que el subconscient és el discurs de la cosa repetida. Per això l'exabrupte que va cridar des del seu escó un diputat popular quan Errejón reclamava millores per a la salut mental a la sanitat pública, no és més que la verbalització de la seua forma de ser i pensar. No va ser un error, com ha dit, va ser l'expressió sincera del seu pensar més íntim. Una altra cosa és que la complexitat del seu pensar siga similar a la de la recepta del calamar a la romana, i que ell tinga la sensibilitat d'un musclo bullit.
I és que desgraciadament estes coses es repeteixen amb massa freqüència. "Vés al médico" és el "Que se jodan" modernitzat. I ens alarmem, però eixides de to com estes, només són possibles perquè el nivell parlamentari és en general lamentable.
Toni Cantó ha abandonat per segona vegada la política, com a pas previ per tornar a incorporar-se a la política, en una nova escuderia. És la història de la seua vida pública, de la seua ambició sense principis. El dia del seu abandó van començar els panegírics, les hagiografies a cura de propis i estranys que venien a dir que era un gran polític i un excel·lent parlamentari. No ho era. No ho és. Mai no ho serà. És un inútil, un demagog, un falsari, un pocavergonya, un ofenedor, un propagador de mentides. I qui millor defineix el seu pas per la política, és ell mateix.
L'endemà de la seua dimissió, Risto Mejide el va contractar en directe com a comentarista per al seu programa "Todo es mentira". Cantó encaixa bé en un programa amb eixe nom, que es dedica a blanquejar el populisme de dretes i que fa antipolítica permanentment. Preguntat al polític en excedència si estava disgustat amb el segon partit que ajuda a enfonsar, Cantó ho explica amb un sol exemple. “L’executiva ha fet un video -va dir- amb fragments d'intervencions de diferents líders del partit, i a mi no m'hi ha inclòs. I això que les meues intervencions en les Corts, tenen més visites a Youtube que les de tots ells junts".
La youtubització de la política! Incapaç de dir que ha aconseguit com a millora de la vida de la gent en tants anys de polític, es mesura per l'èxit en xarxes. Com El Cejas, com aquella socorrista de San Sebastian de los Reyes del "la he liado parda", que va generar un núvol tòxic al poble, com Cantó a la política.
1 comentari:
Mentrestant, amb el seguit de processos electorals que mai no acaba, Pdro Sánchez té sempre l'excusa perfecta per tal no arreglar el finançament autonòmic dels valencians. El Botànic serà molt estable però és una ruïna sense diners. Això sí, els turistes estrangers ja poden vindre a la covid-free Region of Valencia (by Agència Valenciana de Turisme). Ximo, Mónica, cridem tots junts, amb valentia: Som una Regió! Visca la Regió!
Discover the Region of Valencia (amb valentia i més compromís):
https://www.comunitatvalenciana.com/en/home
Publica un comentari a l'entrada