M'HE TRASLLADAT A:


 https://wordpress.com/view/enomdedeu.wordpress.com

"FORMACIÓ PROFESSIONAL ÉS FUTUR" - Mediterráneo - 15.05.21

 Fa pocs dies s'ha fet públic que la Generalitat ha executat més del 100% dels recursos del Fons socials Europeus 2014-2020, dos anys i mig abans de vèncer el termini. I que per eixos, la Generalitat ha estat un exemple de certificació en l'àrea de Formació Professional, amb un 103'83% d'execució, i hem vorejat el 100% de l'àrea de millora d'ocupació i mobilitat laboral. No és poca cosa si tenim present que al poc d'arribar jo al Consell, el president Puig ens va citar per advertir que teníem a la UE molt preocupada, perquè entre el 2014 i 2015 no s'havia executat ni un cèntim d'aquells programes. Esta era l'herència. A LABORA vam treballar molt per a crear programes com AVALEM Joves i AVALEM Joves +, i per a explicar-los a la Comissió Europea i que ens els autoritzés. I este és el nostre resultat.

No és casual. És el fruit d'un intens treball de programació i execució que emana d'un model molt clar i reflexionat. L'any 2016 vaig assistir per primer cop a una Conferència Sectorial d'Ocupació. És el fòrum on el govern central i les autonomies, acordem els programes a dur a terme, i el repartiment dels fons, per a poder fer-ho. Presidia la Ministra Fátima Bañez, i es debatia sobre la formació a oferir a les persones desocupades. Nosaltres teníem clar que AVALEM Territori, programa fet de la mà dels agents econòmics i socials, i amb el suport tècnic de les universitats, ens havia permès determinar territorialitzadament quines formacions eren realment les que podien aportar millores en l'ocupabilitat de les persones que formàvem. La dreta insistia en el "cheque formación", és a dir, que li donem a cada persona un xec per un import determinat, i que ells se'l gasten en el curs que els hi vinga més de gust. Vaig haver d'intervenir per explicar la nostra ferma oposició a este model, i per defensar el que estàvem fent. Recorde que els hi vaig dir que el que proposaven era els cursos CCC i que et regalen una guitarra. Sí. Perquè obria la porta a la competició entre centres privats per captar alumnat, i no necessàriament sobre la base d'una millor oferta, sinó a determinats incentius. "Estudia per a sabater amb nosaltres i et regalem un microones", "si et matricules amb nosaltres per al curs de perruqueria, et regalem una PlayStation". Un despropòsit.

 Molt ofès va demanar la paraula el Consejero de Madrid, dient que estàvem en contra de les empreses privades, i que ells els liberals, tal i qual... Vaig respondre que “cada cop que un liberal parlava de col·laboració publicoprivada, a Keynes se li moria un gatet”. Crec que des d'eixe dia em coneixen a totes les Conselleries de totes les autonomies. Però és que és així. L'execució que nosaltres hem aconseguit, ha estat d'acord amb l'estudi previ, de l'eficiència d'eixos fons. I no és cap batalla contra l'empresa privada, ni de bon tros! Ara mateix LABORA té convenis amb més de 80 centres de formació privats, que imparteixen bona part dels més de 800 cursos que oferim. I mantenim amb el sector una relació quotidiana fluida i amable. Perquè plegats hem aconseguit resoldre alguns dels problemes més greus que ens vam trobar en arribar al Consell.

 En l'exercici 2020 els diners de polítiques actives es van haver de derivar a les polítiques passives, per la situació generada per l'epidèmia. I només aquelles autonomies que havíem compromès la despesa, és a dir que havíem publicat les ordres d'ajudes, vam rebre els diners previstos. Nosaltres sí. Altres no. Enguany el nostre pressupost per a la formació ha crescut en un 44% de fons provinents del Ministeri, en detriment d'altres autonomies, que han rebut menys ajudes, com Catalunya, o Madrid. I ha estat així, perquè s'han valorat els resultats obtinguts, i l'execució d'anys anteriors. La nostra aposta per l'FP és real, efectiu, avaluable. Exitós.

 La Formació Professional és una eina carregada de futur, és un instrument que ben gestionat, amb la participació directa de les empreses, ens ha de permetre avançar en la capacitació professional que les empreses ens reclamen. La setmana passada, en el marc de la "II Jornada #Formacióprofessional per a l'Ocupació: Detecció de necessitats" vam presentar l'Espai LABORA de Castelló, com el Centre de Referència Nacional per a la formació en el sector ceràmic. I esta distinció, que porta aparellada la garantia de finançament estatal, i que és un premi a la trajectòria formativa, investigadors i innovadora, és una aposta ferma i clara per la formació professional ocupacional pública. Però este èxit, i este camí fructuós que ara encetem, no hagués estat possible sense el compromís i el suport dels agents socials i econòmics. I d'ASCER, i de l'ITC, i 'ASEBEC, i d'ANFFECC. Estem construint el futur.

"SER DEMÒCRATA NO ÉS FÀCIL" - El Mundo - 14.05.21

Ser demòcrata no és cosa senzilla. Necessita entrenament, és un procés permanent, sempre inacabat. El demòcrata es fa, no se'n neix de demòcrata. No cal més que vore el nostre comportament quan som nadons. Tot ho arreglem imposant la nostra voluntat. A crits. A plors. I ja s'ho farà la resta per endevinar allò que volem, o allò que ens molesta. Que nosaltres mentre no aconseguim que la resta en done el que volem seguirem fent una bona rebequeria. Tot ens és igual. Irresponsabilitat absoluta. Anava a dir que seríem capaços de... Però que carai! Ho fem! Ens caguem a sobre, i la responsabilitat de netejar-nos, endreçar-nos i tornar-nos a deixar ben estiradets a descansar, és dels altres.

El fet d'entendre la importància de complir amb unes normes de convivència, de respectar certs costums, o determinats horaris, o d'entendre que hi ha coses que en un lloc estan bé i en un altre no, tot això, i més, és un aprenentatge. Aprendre a evacuar al lloc adequat no et converteix en demòcrata, tampoc. Això ho pots aconseguir ensinistrant un gos, per exemple. El que et confereix la condició de demòcrata, condició que tret que Frank de la jungla em puga desmentir, només es dóna dona a les societats humanes (o a algunes), és entendre, acceptar, i participar dels mecanismes de presa de decisions.

Escoltar educadament, fer pedagogia de les teues posicions, ser propositiu, però també receptiu a quan els altres ho són. Entendre la discrepància com una aportació que ajuda a millorar, i no com alguna cosa que has de tolerar amb disgust, perquè toca. Apreciar les opinions alienes, especialment si no les comparteixes. No ser un gregari irreflexiu, ser autocrític. Entendre que el consens és l'art de fer que ningú no guanye del tot per tal que ningú no ho perda tot. Però entendre també que de vegades, el consens no és possible, o fins i tot, no sempre és necessari, ni bo. Allò que sí que has d'aprendre a acceptar, és que respectant profundament les minories, les majories guanyen.

I no se li val a dir que la gent vota malament. Òbviament que pots pensar que el resultat no serà bo, perquè a tu t'agradaria fer coses molt diferents de les que faran, però el que has de fer és pensar com és que els altres han convençut a més gent que tu. I esforçar-te en què no torne a passar. La democràcia és un aprenentatge permanent, i és molt exigent. Hauríem d'anar creixent...

"MARXAR" - El Mundo - 8.05.21

Diria que en general, marxar no és fàcil. I marxar d'un lloc abandonant una feina que t'apassiona, encara menys. Esta setmana s'ha saldat amb tres marxes de destacades personalitats del panorama polític.

A Iglésias és difícil no reconèixer-li intel·ligència, i partint d'ací, sembla poc creïble que tot això no ho tingués ja pensat. La meua opinió que és intuïtiva i no puc demostrar, és que governar no és el que ell pensava. I ni li ha acabat d'agradar, ni ha estat capaç de fer el que volia. I crec també que es tem que desgraciadament els fons europeus seran un fracàs. Se'ls emportaran les quatre corporacions de sempre, i les institucions amb la urgència d'executar a temps, acabarem fent rotondes. Com amb el Pla E. I sap que això tindrà un gran cost.

També és cert que en un país on hem tingut membres del govern participant en terrorisme d'estat, en màfies econòmiques, alimentant el clavegueram i el deep state, a ell se l'ha massacrat molt més. Quan de tot el que se'l pot acusar, si de cas, és d'incoherent i boques. Però tampoc exagerem, que hi ha polítics a qui han arruïnat econòmicament, a qui han fet perdre eleccions amb informacions falses, i polítics a la presó per fer un referèndum. Anem amb compte amb els martirologis.

També ha marxat Isabel Bonig. A ella li han fet el llit els seus d'una forma innoble. Mai no m'ha agradat la seua forma histriònica de fer política, i com a gestora va prendre decisions nefastes que ens han costat molts diners que ha hagut de pagar el Botànic. Però li van encomanar gestionar el desastre col·lectiu de les eleccions del 2015, i ha donat la cara. I ara, no li han donat l'oportunitat de rendibilitzar, si era el cas, el seu treball. Prefereixen al fillol de Zaplana, perquè el PP només guanya amb eixos perfils.

També ha marxat Gabilondo. Però en este cas, no es notarà. No es va notar que hi fos.

Dimecres amb un grup d'amics comuns, vaig dinar amb algú que va deixar la política fa ja un parell d'anys, després d'una llarga i brillant carrera. Un dels adversaris a qui més he respectat, i a qui més aprecie. Ell va marxar sense haver perdut mai, diu, perquè el seu perfil no encaixa en la política que es fa ara. No hi ha gairebé espai per a la reflexió, per al debat. Tot són crits i sobreactuacions. Té raó. I és un drama.