Ser demòcrata no és cosa senzilla.
Necessita entrenament, és un procés permanent, sempre inacabat. El
demòcrata es fa, no se'n neix de demòcrata. No cal més que vore el
nostre comportament quan som nadons. Tot ho arreglem imposant la
nostra voluntat. A crits. A plors. I ja s'ho farà la resta per
endevinar allò que volem, o allò que ens molesta. Que nosaltres
mentre no aconseguim que la resta en done el que volem seguirem fent
una bona rebequeria. Tot ens és igual. Irresponsabilitat absoluta.
Anava a dir que seríem capaços de... Però que carai! Ho fem! Ens
caguem a sobre, i la responsabilitat de netejar-nos, endreçar-nos i
tornar-nos a deixar ben estiradets a descansar, és dels altres.
El fet d'entendre la importància de complir amb unes normes de convivència, de respectar certs costums, o determinats horaris, o d'entendre que hi ha coses que en un lloc estan bé i en un altre no, tot això, i més, és un aprenentatge. Aprendre a evacuar al lloc adequat no et converteix en demòcrata, tampoc. Això ho pots aconseguir ensinistrant un gos, per exemple. El que et confereix la condició de demòcrata, condició que tret que Frank de la jungla em puga desmentir, només es dóna dona a les societats humanes (o a algunes), és entendre, acceptar, i participar dels mecanismes de presa de decisions.
Escoltar educadament, fer pedagogia de les teues posicions, ser propositiu, però també receptiu a quan els altres ho són. Entendre la discrepància com una aportació que ajuda a millorar, i no com alguna cosa que has de tolerar amb disgust, perquè toca. Apreciar les opinions alienes, especialment si no les comparteixes. No ser un gregari irreflexiu, ser autocrític. Entendre que el consens és l'art de fer que ningú no guanye del tot per tal que ningú no ho perda tot. Però entendre també que de vegades, el consens no és possible, o fins i tot, no sempre és necessari, ni bo. Allò que sí que has d'aprendre a acceptar, és que respectant profundament les minories, les majories guanyen.
I no se li val a dir que la gent vota malament. Òbviament que pots pensar que el resultat no serà bo, perquè a tu t'agradaria fer coses molt diferents de les que faran, però el que has de fer és pensar com és que els altres han convençut a més gent que tu. I esforçar-te en què no torne a passar. La democràcia és un aprenentatge permanent, i és molt exigent. Hauríem d'anar creixent...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada