"MARXAR" - El Mundo - 8.05.21

Diria que en general, marxar no és fàcil. I marxar d'un lloc abandonant una feina que t'apassiona, encara menys. Esta setmana s'ha saldat amb tres marxes de destacades personalitats del panorama polític.

A Iglésias és difícil no reconèixer-li intel·ligència, i partint d'ací, sembla poc creïble que tot això no ho tingués ja pensat. La meua opinió que és intuïtiva i no puc demostrar, és que governar no és el que ell pensava. I ni li ha acabat d'agradar, ni ha estat capaç de fer el que volia. I crec també que es tem que desgraciadament els fons europeus seran un fracàs. Se'ls emportaran les quatre corporacions de sempre, i les institucions amb la urgència d'executar a temps, acabarem fent rotondes. Com amb el Pla E. I sap que això tindrà un gran cost.

També és cert que en un país on hem tingut membres del govern participant en terrorisme d'estat, en màfies econòmiques, alimentant el clavegueram i el deep state, a ell se l'ha massacrat molt més. Quan de tot el que se'l pot acusar, si de cas, és d'incoherent i boques. Però tampoc exagerem, que hi ha polítics a qui han arruïnat econòmicament, a qui han fet perdre eleccions amb informacions falses, i polítics a la presó per fer un referèndum. Anem amb compte amb els martirologis.

També ha marxat Isabel Bonig. A ella li han fet el llit els seus d'una forma innoble. Mai no m'ha agradat la seua forma histriònica de fer política, i com a gestora va prendre decisions nefastes que ens han costat molts diners que ha hagut de pagar el Botànic. Però li van encomanar gestionar el desastre col·lectiu de les eleccions del 2015, i ha donat la cara. I ara, no li han donat l'oportunitat de rendibilitzar, si era el cas, el seu treball. Prefereixen al fillol de Zaplana, perquè el PP només guanya amb eixos perfils.

També ha marxat Gabilondo. Però en este cas, no es notarà. No es va notar que hi fos.

Dimecres amb un grup d'amics comuns, vaig dinar amb algú que va deixar la política fa ja un parell d'anys, després d'una llarga i brillant carrera. Un dels adversaris a qui més he respectat, i a qui més aprecie. Ell va marxar sense haver perdut mai, diu, perquè el seu perfil no encaixa en la política que es fa ara. No hi ha gairebé espai per a la reflexió, per al debat. Tot són crits i sobreactuacions. Té raó. I és un drama.