17 d’agost, 2006

"MEMFOTISME". Mediterráneo. 17.08.07


Durant massa temps s'ha alimentat l'apatia ciutadana per tal de reduir l'espai de la política als recintes institucionals, fent desaparèixer el paper dels ciutadans a favor d'altres poders no legitimats democràticament. Si a este procés de privatització de la política, li afegim la reducció de l'àmbit de control i participació dels ciutadans, ens trobem una ciutat on els seus habitants no senten com a propis ni els projectes que s'impulsen des de l'ajuntament, ni les decisions de les diferents institucions.
L'objectiu? Convéncer la ciutadania que la democràcia és votar cada quatre anys i prou. Este no és el model social que alguns volem. Cert que hi ha un Consell de Participació Ciutadana, però malauradament, està instrumentalitzat per determinats moviments associatius, hostatges de les subvencions públiques i de la voluntat política dels seus dirigents. I ho demostra, sensu contrario, la recent proliferació d' associacions de veïns amb no gaires afiliats i una clara tendència política, per fer de contrapés a d'altres de signe polític contrari.
Els ajuntaments constitueixen el primer referent públic per la ciutadania. Les polítiques de participació, d'implicació del teixit associatiu, han de garantir l'acció de les persones preocupades pel seu entorn, que treballen per millorar-lo i no formen part dels grans poders. No parlem simplement de democràcia, parlem de qualitat democràtica i de qualitat social. De fer partícips i escoltar la ciutadania més enllà del terreny estrictament electoral. Com deia Toynbee: "el major castic per qui no s'interessa per la política és que seran governats per persones que sí que s'hi interessen".