El dimarts em va telefonar el Vicealcalde, i com no passa sovint, i mentre sonava, vaig pensar: ja està! Per fi va a contestar-me la pregunta que fa dos mesos i mig repetisc cada dilluns en comissió, "amb els 100.000€ pagats a Ficonatur, quantes girafes Rothschild, quants òrix blancs, quants ualabi de coll vermell, quantes saigues, quantes suricates i quants tapirs amazònics dissecats hem comprat". Però no, Moliner, em va telefonar per dir-me que dijous es faria una presentació pública del projecte de recuperació del Segon Molí. Em va dir: "com tu vas estar molt darrera del tema, he pensat que t’agradaria saber que per fi ho posem en marxa". I jo li ho agraisc, perquè és de veres que des del BLOC hem manifestat el nostre interés en la restauració d’un dels edificis més antics de la ciutat.
A la presentació, vam poder vore com en els sis anys passats des de la darrera jornada de portes obertes, la maquinaria s’ha deteriorat de forma evident. Però després del detall de Moliner, jo seria un descortés si ara el critiqués per això. A més, tinc plena confiança en l’equip tècnic, al que conéc bé, que ha de dur el projecte.
Moliner en la presentació va parafrasejar a Ramón y Cajal, recordant que cal posar la roda de la ciència al servei de la cultura. Asseat! Que diria la iaia.
Però clar, el Segon Molí és important, però hi ha altres manifestacions de la cultura urbana a la ciutat, que la roda que li posen a sobre, no és precisament la de la ciència.
He tingut l’oportunitat de llegir un treball de la UOC sobre la comunicació del patrimoni cultural, centrat en el Parc Ribalta. Resulta esfereïdor. Després d’un detallat repàs a les característiques del Parc, i de relatar la història i les fites arquitectòniques, escultòriques i botàniques, que li han valgut la consideració de BIC, l’autor conclou amb la següent asseveració textual: "Ara bé, tot i la declaració com a Bé d’Interés Cultural, no s’han extret de les fonts d’informació les motivacions o els valors que caldria explicitar per tal d’activar-lo com a producte cultural, ni tampoc s’ha determinat un públic objectiu. Com a molt, pràcticament s’ha descartat un ús turístic del parc (públic objectiu extern), cenyint-se a un ús ciutadà com a espai d’esbarjo". I remata, amb sorna: "Per tot això exposat, concloem que el parc de Ribalta NO està activat com a producte patrimonial, i els únics valors potenciats i reconeguts són els corresponents a una gran zona verda urbana. Tant se val si està composta per arbres exòtics centenaris o per la gespa que va sobrar de l’últim camp de golf plantat".
Així que bé està posar en marxa un projecte històrico-cultural, i convertir-lo en lloc visitable, però millor estaria no haver deixat en l’abandó el Ribalta, del que només s’han ocupat quan la Conselleria els hi exigeix un modificat per autoritzar el pas del TRAM. Així que tampoc no cal penjar-se massa medalles per la protecció del nostre patrimoni cultural, que no ens facen combregar amb rodes de molí, encara que estiguen restaurades.
A la presentació, vam poder vore com en els sis anys passats des de la darrera jornada de portes obertes, la maquinaria s’ha deteriorat de forma evident. Però després del detall de Moliner, jo seria un descortés si ara el critiqués per això. A més, tinc plena confiança en l’equip tècnic, al que conéc bé, que ha de dur el projecte.
Moliner en la presentació va parafrasejar a Ramón y Cajal, recordant que cal posar la roda de la ciència al servei de la cultura. Asseat! Que diria la iaia.
Però clar, el Segon Molí és important, però hi ha altres manifestacions de la cultura urbana a la ciutat, que la roda que li posen a sobre, no és precisament la de la ciència.
He tingut l’oportunitat de llegir un treball de la UOC sobre la comunicació del patrimoni cultural, centrat en el Parc Ribalta. Resulta esfereïdor. Després d’un detallat repàs a les característiques del Parc, i de relatar la història i les fites arquitectòniques, escultòriques i botàniques, que li han valgut la consideració de BIC, l’autor conclou amb la següent asseveració textual: "Ara bé, tot i la declaració com a Bé d’Interés Cultural, no s’han extret de les fonts d’informació les motivacions o els valors que caldria explicitar per tal d’activar-lo com a producte cultural, ni tampoc s’ha determinat un públic objectiu. Com a molt, pràcticament s’ha descartat un ús turístic del parc (públic objectiu extern), cenyint-se a un ús ciutadà com a espai d’esbarjo". I remata, amb sorna: "Per tot això exposat, concloem que el parc de Ribalta NO està activat com a producte patrimonial, i els únics valors potenciats i reconeguts són els corresponents a una gran zona verda urbana. Tant se val si està composta per arbres exòtics centenaris o per la gespa que va sobrar de l’últim camp de golf plantat".
Així que bé està posar en marxa un projecte històrico-cultural, i convertir-lo en lloc visitable, però millor estaria no haver deixat en l’abandó el Ribalta, del que només s’han ocupat quan la Conselleria els hi exigeix un modificat per autoritzar el pas del TRAM. Així que tampoc no cal penjar-se massa medalles per la protecció del nostre patrimoni cultural, que no ens facen combregar amb rodes de molí, encara que estiguen restaurades.
10 comentaris:
Hi ha algun pla estratègic per tal de potenciar el turisme a Castelló?
Molt elegant l'entrada, sí senyor!
aquest és l'estil que caracteritza a la gent del Bloc
I quin ús se li pensa donar a este molí? Per un altre costat, hi ha novetats en el tema del Ribalta?
el col·legi d'enginyers se'n faqrà càrrec. Estarà obert al públic, amb la màquinaria restaurada i en ús, pretenen, a més, gastar-lo de minimuseu de l'enginyeria. El president del col·legi em deia que pensen en la possibilitat de pactar algun crètid per estudiants d'enginyeria, que estarien allà fent explicacions de "la història
dels enginys".
Del Ribalta es sap que no es sap res
Està molt ben pensat, això; a més, si no vaig enganyat, era prou gran i pot donar per fer moltes coses.
I què passa amb el Molí la Font? Ahi està tancat veient passar els anys...
jo crec que s'ha de reconéixer que el paratge ha millorat prou els darrers anys. Però sí, hi ha un projecte de compra de finques veïnes, que no es va produir quan hi havia mercat i diners, i que ara dificilment es produirà.
Eixa ampliació del perimetre de protecció, convertint-lo en paratge natural amb agun grau de protecció.
Miraré si hi ha novetats en el tema i informaré per ací mateix.
L'altre dia vaig anar en bicicleta a veure la vil·la romana descoberta a Vilamargo. Crec que les restes son comparables a les dela vil.la romana de Nules i s'hauria de lluitar per que ens conservaren, però em va doldre molt el estat d'abandonament i degradació en que es troba aquella part del terme: moltíssim horts abandonats, abocadors, alqueries en runes, el problema de la prostitució. El passeig va ser una veritable visita al tercer món. Una part del terme que en el seu temps era una de les més boniques.... I veure l'estat en que està, és molt trist.
En una alqueria abandonada n'hi havia una pintada "El vostre progrés és la nostra destrucció"
Quanta raó te! No tornaré més per allí. Va ser un passeig molt trist
Tristíssim, sí
El tema de la vil·la romana, està pendent del que diga la Conselleria que és qui té la potestat.
Gràcies Enric (per la qüestió del Molí la Font). També havia escoltat fa temps els plans d'ampliació. No diré que entenga que no s'haja produit, però el que segur que no comprenc és per què el perímetre, amb les dimensions que té actualment, no està més cuidat i obert al públic. Dona llàstima.
Salut.
Publica un comentari a l'entrada