"JO NO EM DISCULPARÉ"- Levante-EMV - 28.01.12

Doncs jo no em disculparé. No em disculparé perquè res del que he dit o escrit al llarg d’estos llarguíssims mesos des que esclatà tot això dels vestits de Camps ha resultat fals, ni injuriós. 

Recorde que va haver amics que es van disgustar quan els vaig recriminar que en la romeria de la Magdalena escridassaren a Camps  dient-li que no es pagava la roba. Més, he de confessar, per respecte a la Magdalena, que a Camps. Tot i què.

I després, les vegades que n’he escrit o opinat, sempre he intentat ser prudent, i no imputar allò que no puc demostrar. Tinc un sentit de la justícia molt estricte, i les crítiques que he fet a Camps són, crec, sempre polítiques. 

Doncs tots i cada una d’elles les repetiré ara ací. He passat vergonya com a valencià, de vore l’estreta relació “comercial”, diu el jurat, entre el President del meu país i una banda de presumptes delinqüents econòmics, del lumpen de sabata bona i bigoti emmidonat. 

Jo he acusat al President del meu país, i a la gent que l’ha acompanyat en el seu viatge al dèficit enfollit, de fer impossible l’estat del benestar, amb decisions econòmiques megalòmanes i improductives. He acusat a Camps, de creure’s Rei a un reialme inexistent, amb una cort de bufa-ampolles aduladors. He acusat a Camps de fer un govern on la gent amb talent i capacitat es pot comptar amb els dits d’un peu de foto. De constituir una guarda pretoriana de lleugers d’esperit, sense capacitat gestora, ni vergonya política. 

He acusat i acuse a Camps d’afavorir els negocis d’alguns en contra dels serveis públics. De dilapidar els nostres diners, els nostres, en inversions fallides abans de néixer. Acuse a Camps d’haver creat un entramat d’empreses públiques i semipúbliques on col·locar irregularment milers de persones (unes 15.000 segons el Síndic de Comptes), malgrat que l’activitat comercial ha estat poca o nul·la, i en tot cas sempre han generat pèrdues.

No demanaré disculpes per dir res de tot això, perquè això és el que diu el PP en la boca menuda... bé... o ho deia. Que en la casa popular també hi ha molta covardia. Tret d’una reduïda colla d’incondicionals, tothom havia ja deixat caure a Camps, i es posava les mans al cap pensant en el forat que la seua pèssima gestió ens havia deixat. He sentit populars invocar el nom d’Alberto Fabra (sense massa fe, també ho he de dir) com a regeneració necessària d’un partit que fa la mateixa ferum que la Dinamarca de Hamlet.

No, no em disculparé, mentre no siga el propi Camps qui es disculpe amb el país que ha arruïnat per la seua absurda i personalista manera de gestionar la res pública. I amb ell, Cotino i els seus negocis. Font de Mora i el seu fracàs a educació (que ha generat un malestar com mai abans havia patit un sector que hauria de sentir-se recolzat per l’administració), Cervera, que va arruïnar la Sanitat (i va tindre la barra de dir un colp acomiadat que en dos mesos no es podrien pagar les nòmines). Han demanat ells disculpes?

No, i tant que no. Font de Mora i Cotino han estat premiats amb una canongia cada un a la Mesa de les Corts on s’omplen les butxaques a costa del país que han contribuït a arruïnar econòmicament, i moral. A Cervera el van premiar fent-lo cap de llista a les Generals. No volia tornar a l’Hospital, sabia que no cobraria.

I ara Camps. Senyor Camps, és cert que no ha quedat provat que vosté no es pagava els vestits, però és cert també que té vosté unes relacions molt perilloses amb una trama corrupta, i això i la seua pèssima gestió l’inhabilita per a representar dignament este país. No em disculparé, perquè el que vosté ens ha fet no té disculpa.