Carles I es va entestar en ser Rei del Sacre Imperi Romano-Germànic, i aconseguir-ho li va costar 850.000 florins en suborns, que finançà un banquer alemany, de nom Jakob Fugger. El 1556 Felip II el succeí al tro, i un any més tard, no podent assumir el deute heretat, va suspendre pagaments. Amb l’ajuda de préstecs de genovesos i venecians va anar millorant la situació econòmica, però les intraguerres europees van complicar-ho tot fins al punt que el 1577 va tornar a suspendre pagaments. I hi tornà un tercer colp, el 1597.
Felip III va suspendre pagaments el 1607, i Felip IV ho feu quatre colps: en 1627, 1647, 1652 i 1662. Com s’aconseguia en aquella època ingressos? Confiscant terres i bens particulars, augmentant els impostos o recorrent a la inflació. Així, es va anar rebaixant la puresa de la plata de les monedes, fins al punt que en el regnat de Carles II el seu valor s’havia devaluat un 250% i clar, l’estat tornà a fer fallida, de la que es salvà gràcies a una quita del 70%!
Amb el regnat de Felip V, la cosa anà millorant, però va ser arribar Carles IV, i la seua declaració de guerra al francés, per l’execució de Lluis XVI i Maria Antonieta, resultà un desastre econòmic. Per finançar la guerra van emetre una mena de bons patriòtics, dits “vales reales” que ningú no va cobrir, i la corona tornà a suspendre pagaments. Ferran VII accedí al tro amb la caixa plena d’aranyes, fruit de la Guerra de la Independència.
Isabel II creia haver trobat la solució definitiva apostant per la construcció de nombroses línies de ferrocarrils. Una inversió sense precedents que disparà l’economia, però... la majoria de les línies no tenien viatgers, i això arrossegà a la ruïna a les companyies, i de retruc a la Corona que hi havia invertit, i va haver de suspendre pagaments el 1866. I encara queda per relatar una darrera, per ara, suspensió de pagaments. La que declarà Franco quan es negà a pagar el deute republicà. “Esta es la España que nos deja ZP!”
Au, Mariano, rei, que tu pots. Al cap i a la fi, això de trens sense viatgers, ja saps de què va. I això de pujar impostos i confiscar nòmines públiques també. Sempre hi ha un banquer alemany.
1 comentari:
Hola Enric,
El que resulta mes lamentable es que amb la grandiosa quantitat de recursos d'Amèrica ho feren tant malament.
Recordem que als ciutadans de la Corona d'Aragó no ens deixaren anar fins a ben tard. Jo encara tinc familia a Cuba. Millor els hauria anat deixant-nos participar.
Desprès la vergonyosa actitud davant dels indis i dels nous colons que portà a l'independència. Això ho puc entendre, ha passat a tot arreu però s'haguera pogut fer amb mes cervell i menys prepotència.
Son uns incompetents.
Bona nit.
Robin Hood of Sherwood
Publica un comentari a l'entrada