Deu ser una qüestió d’estereotips, de fet ni tan sols sé si a vostés també els hi passa, però el cert és que sempre que pense en un carnisser (cosa que dit siga passant, no faig sovint), no puc evitar que em vinga al cap la imatge d’un senyor grassonet, de complexió forta i mitjana edat. I amb este perfil, em costa d’imaginar-lo entre singlots i llàgrimes de sentiment, mentre deixa sobre la taula la seua destraleta de fer xulles, i partir columnes.
Però de vegades estes coses passen. Va passar dimarts. Jo tornava d’un barri, de reunir-m’hi amb els veïns i escoltant les noticies a la ràdio del cotxe vaig sentir sanglotar un senyor que deia ser el carnisser que havia subministrat el famós entrecot al ciclista Contador. L’home explicava que estava estudiant la possibilitat de demandar a l’esportista per haver dit que criava les seues vedelles amb biberons de clembuterol.
I és que fa un temps es veu que Contador va donar positiu en les proves antidòping. I l’home, per intentar salvar la situació, va dir que li haurien donat carn d’animals fets créixer a colp de xuta de clembuterol. És com allò de; “mamà, et jure que només m’he pres una Fanta, però m’hi hauran posat alguna cosa. Uups! Perdona mamà Uuuuups, vaig a vomitar!”.
El més ranci patrioterisme espanyol va donar per bona la versió del corredor Contador. Com havia d’haver fet trampes l’heroi dels tres “tours”, dos “giros” i una “vuelta” (en total sis tombs segons el SALT)? I a sobre eixos guinyols del francesos! Grrrr. “Contador està net”, es repetien, “deu haver estat la carn” insistien.
No pensaven, segurament, que per voler salvar l’honor d’un senyor que corre en bici, posaven en la picota la credibilitat de centenars de famílies que es dediquen amb esforç a la cria de boví. Tancaven portes del mercat europeu el sector carni local.
Amb el PGOU passa el mateix. El TS diu haver detectat restes d’il·legalitats i el PP, com no vol reconèixer que es van enganyar, diuen que la culpa “fue del cha-cha-cha”, fent molt més mal a la ciutat del que farien si confessaren que es van fer una ratlleta il·legal (al plànol de la ciutat, vull dir). El recurs és pa per a hui i fam per a demà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada