Hem encetat la setmana amb una elegant i emotiva commemoració de la Constitució de 1812, coneguda per la Pepa, per ser promulgada el dia de Sant Josep. Allà ha anat el més granat del món de la política, encapçalats pel Sr. Rei, que va fer un sentit discurs recordant els valors d'aquella efímera carta magna. El Rei, l'home, des de que li han eixit dos gendres-peladilla, va com ànima en pena rebent homenatges en forma de llargues ovacions, diga el que diga. Perquè en este acte, per exemple, va oblidar dir que aquella Constitució de la que en feu una laudatio havia estat derogada per un avantpassat seu, que molt Borbó l'home, preferia assegurar el progrés de la família que la dels súbdits. Perquè, no ho oblidem, la diferència entre un Rei i un súbdit del país és molt més gran que la diferència entre un President i un resident de la república, on la diferència és una P.
Ací però, no parlem d'un P, sinó de dues. La Pepa. Una constitució que recollia com a espanyols a milions de ciutadans d'ultramar, que pocs anys després s'alliberaven del jou espanyol i florien com noves nacions lliures. De fet, alguns dels diputats constituents com Miguel Ramos Arizpe, o el xilé Fernández de Leiva, el peruà Vicente Morales Duárez, o l’ecuatorià José Mejía Lequerica, van ser entre 1820 i 1830 constituents de les noves nacions americanes. D'això no n'ha parlat quasi ningú.
La Pepa, amb dos pes, l'ha fet servir Rajoy, del PP, per justificar els brutals retalls contra l'estat de benestar. Un discurs insostenible davant qualsevol persona que haja llegit aquella constitució. De fet, fins i tot qüestiona la present Constitució, que parla d'un estat social i democràtic de dret. Eixa Constitució que era intocable, fins que una carta secreta va convèncer a Zapatero que es podia modificar corre-cuites, amb l'ajuda entusiasta dels de Rajoy.
Però eixe és precisament el joc, mentre es parla de la Pepa no es parla del PP, que és el problema. La Pepa és passat, història. El PP és present, falta de futur. L'única coincidència és que la Pepa és paper mullat, com ho és el programa electoral del PP. Un programa que no parlava del saqueig a l'estat de benestar, que ara practiquen.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada