Des de fa un grapat d’anys, el dia de la Romeria de les Canyes es celebra als peus del Castell Vell un homenatge a la Sang dels Moros. Si no vaig enganyat fou la Colla Pixaví que en un moment determinat decidí que calia retre homenatge als antics pobladors, foragitats per les tropes del Rei En Jaume. Des de fa també un grapat d’anys, i de la ma de la compositora Matilde Salvador, es fa un segon homenatge amb la participació dels Cantors de la Romeria, la Colla de Dolçainers i un públic creixent.
Era i és un acte senzill, en el que Antoni Porcar dirigia unes breus paraules a la dotzena i mitja de presents, i cloïa l’acte la pròpia Matilde, llençant un humil pom de flors silvestres i herbes agafades al peu mateix de la muntanya.
Els darrers anys que Matilde Salvador pujà a la Magdalena, vaig tenir l’honor d’oferir-li el meu braç com suport de la seua fràgil figura a l’hora d’accedir als murs del Castell on es celebrava l’acte. Formàvem una parella tan descompensada que al nostre pas, sorneguer José Juan Sidro digué: “au Matilde, que t’acompanya Tombatossals!”
L’any 2007, darrer any amb Matilde entre nosaltres, en arribar al lloc de l’homenatge, ens n’adonarem que Toni Porcar, que aquell any havia deixat de ser regidor de la ciutat, no hi era. I supose que per un mimetisme coreligionari, els ulls es giraren sobre mi, i em convidaren a continuar jo amb la tradició. Des d’aquell any faig jo el breu discurs, i Fina Irun, família i marmessora emocional, junt al seu marit el Dr. Pradells, de les emocions de la finada, és qui llença l’humil ram.
En els darrers quatre anys l’acte ha pres una embranzida sorprenent, que fa que hui s’hi apleguen més d’un centenar mal comptat de persones. Amb tocs de la Colla Dolçainers, formació de la Guarda Rural, i malgrat que en el seu origen, res tenia d’acte oficial, hui aplega puntualment tots els membres corporació municipal que resten en aquelles hores, al “turó de la pàtria”.
Fer el “sermó de la muntanya” és un emocionant privilegi que duc molt a cor, i vull agrair a Mulet i Marco que el respecten, permetent-me continuar tributant personal memòria a Matilde Salvador i perpetuar la veu de Porcar, mestre de tantes coses.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada