"LA GALLINA ESPANTADA"- Levante-EMV -06.04.13

Les majories absolutes fan perdre la perspectiva. He escrit abastament sobre això. No s'esforcen en argumentar, ni tan sols en dir la veritat, tant se val. Guanyaran a pes. No abundaré ara en eixa teoria, però em serveix per justificar si més no parcialment, este línies que vaig a dedicar-li a Vicent Sales.

El seu paper d' “infant terrible” del PP ha deixat de fer gràcia, per la simple raó de que porta 6 anys abusant d'ell. El seu paper de “promesa”, comença a fer olor de naftalina, al esdevenir ja “vella promesa”. Amb tots els canvis estructurals al PP local i provincial, ell s'ha quedat sempre amb el complementari de la bonoloto dels càrrecs de renom. El seu primer padrí, Alberto Fabra, el va escorar en formar el nou govern municipal, portant un alcaldable suplent de fora, i deixant-lo sense vicealcaldia ni càrrec de portaveu. En la diputació, només a la tercera remodelació, ha aconseguit que el seu segon valedor, Javier Moliner, el convertisca en portaveu adjunt. Poc premi per a qui opta a Rei del Mambo. Ell encara creu que davant la previsible patacada de Bataller a les urnes, està ben situat per ser cap de l'oposició i així poder esdevenir candidat a l'alcaldia el el 2019. És a dir, la mateixa estratègia que amb Folgado a Vila-real. “Largo me lo fiais...”

I mentre, Vicent Sales fa articles. El publicat dijous a este diari el situa no només com l'insultador oficial del PP, sinó com un autèntic indocumentat. Res no hi ha pitjor que aquell que acusa als altres dels seus propis defectes.

Diu Sales que els altres partits no coneixem el reglament. I ho intenta fonamentar dient que les seues esmenes a la totalitat caben en la regulació. Home, i tant! Només caldria que també en això feren trampes! Sort que hi ha la figura de la Secretària que és garant de la legalitat. Però Sales no diu que el que vam fer nosaltres també és absolutament reglamentari. Per tant, ací del que parlem és que davant una estratègia reglamentària del PP per evitar debatre les propostes de l'oposició i estalviar-se haver de mantenir posicions incomprensibles socialment; els altres partits, usant també el reglament vam bastir un altra estratègia que els deixà amb les vergonyes a la vista.

I després de dir-nos “ignorants i covards” demostra la seua absoluta ignorància. Voran, diu Sales que vam defugir el debat. No coneix el reglament. Les mocions retirades per l'oposició es van convertir en aquell mateix acte en precs, i el Reglament Orgànic Municipal publicat en juny del 2007 (ha tingut temps per estudiar-se'l) diu en el Capítol II article 92: “1. Els precs es contestaran i debatran en la sessió ordinària següent a aquella en què s'hagueren formulat” i després entra en detalls sobre com serà el debat. Per tant, menteix Sales quan diu que defugim el debat. El debat es produirà, el que no hi haurà és possibilitat del PP d'esmenar les mocions. I ara... qui coneix el reglament? 

I sobre el fons de les seues esmenes, ja tindrem el debat (perquè gràcies a l'oposició i malgrat el que ell diu, el tindrem) en el seu moment. Els avance que demostrarem que Sales ha mentit en este article, també en els fonaments.

En qualsevol cas, el més rellevant de tot és que primer Moliner al plenari en qüestió i des del seu escó; després Mulet en nota de premsa, i ara Sales en l'article, parlen obertament de tripartit.

Un tripartit, o un bipartit, o un quadripartit, o una coalició qualsevol, es fa sempre per a governar, mai per estar a l'oposició. Seria ridícul. Per tant, amb independència de que siga cert o no, en l'imaginari col·lectiu, i en l'estratègia comunicativa del PP, es comence a parlar d'una fórmula de govern alternativa al PP, i açò és una mostra evident de por a perdre. I quan un té por a perdre, passa directament a l'insult com Sales, que entre cocoricó i cocoricó de gallina espantada es permet el luxe de dir-nos covards als altres. Criatura!