Resulta que la policia judicial, com qui no vol la cosa, havia aconseguit mantindre allunyada de la voraç premsa, una caixa amb factures del Gürtel. Just la que contenia, entre altres coses, la perla de la setmana. La factura de 32.500€ per la il·luminació de la boda Agag-Aznar, regal del Sr. Correa, amic de la família, i membre de La Família.
Això passa pràcticament en les mateixes 24 hores en les que també es publica que Aznar havia rebut sobresous del PP fins que es va instal·lar a la Moncloa, per pagar-se la casa a Madrid. Bastants milers d’€ tot plegat. O en que es sabia que la trama mafiosa (em referisc a la Gürtel, no al PP) li havia pagat a Ana Botella el muntatge de la seua primera intervenció pública en encetar la seua carrera política. La premier, de l’ex premier dama.
I aleshores, com per casualitat, s’anuncia una entrevista a Aznar en una tele generalista. Un canal que en la seua graella no té espai per entrevistes, de forma que munta una mena de pastitx entre l’informatiu i el talk show, que recordava la lamentable entrevista d’Hermida al Rei. Preguntes plenes de valoracions prèvies, conductuistes... En fi. No és d’això que vull parlar. La cosa és que Aznar va jugar a reivindicar-se a mostrar múscul (esta vegada figurat), a posar de volta i mitja a qui va nomenar successor al partit i al govern que encapçala el successor. I tot això ha servit per a que la gent parle de si Aznar vol tornar a la política electoral, i per a que no es parle de la indecència del regal a la seua filla. Indecent per la procedència i per l’import. Una boda, val a dir-ho, que si es fes ara, als convidats els farien posar al photocall, de front i perfil.
Doncs bé, que guanye Aznar, i parlem d’allò que ell vol. Aznar podria voler tornar. I això que el seu partit ha guanyat amb la majoria absoluta més bèstia que podia somniar. I això que davant té un PSOE que no es desinfla més perquè no li queda aire. Normalment els “salvadors” apareixen quan tot s’afona...per tant, com a poc Aznar, té la sensació que el seu PP s’afona.
S’afona electoralment a la mateixa velocitat que perd credibilitat social. Per la corrupció, clar, però també per la maldestra política amb la que afronta el dia a dia. Incapaç d’aconseguir ni un sol pacte, incapaç de generar sinergies amb altres partits, incapaç de comprendre què és l’empatia. S’afona perquè les seues polítiques socials fan fugir als votants més centrats. S‘afona perquè les seues dubitatives polítiques respecte a l’austeritat i l’administració, fa fugir a l’ala més dretana de l’electorat.
Aznar diu que vol tornar. I si el futur d’un partit està en el seu passat, és que té més passat que futur.
Fins i tot abans de la mediàtica irrupció d’Aznar, al PSOE també hi havia qui reclamava que tornés González. També pel mateix. Perquè davant del pitjor PP, el PSOE no només no creix, sinó que decreix. Les enquestes no li donen treva. Ni un sol dia. I en això, per al PSOE (com en tantes altres coses) val la mateixa teoria que per al PP, si la seua millor aposta de futur és algú del passat és que estan morts i pelats. Ho demostra Rubalcaba.
Què poden aportar a la política Aznar i González? No sé, tot i que farien el viatge invers, jo crec que és com aquella pava que diu que ve del futur, i només se li acut portar una botella de lleixiu.
La dimensió de la corrupció que sembla haver al PP només és comparable als darrers anys de González, així que d’alguna manera, això ja ho hem viscut. I González no va ser capaç d’evitar-ho aleshores, per quins set sous hauríem de pensar que podria evitar-ho ara?
I Aznar! Tota la crisi econòmica que va créixer amb Zapatero (bon altre!) té el seu origen en les polítiques econòmiques d’Aznar, en l’estructura econòmica de la que va dotar al país, assentant les bases de l’especulació borsària i la bombolla urbanística. Tampoc sembla que Aznar siga una solució a res.
I a sobre, ara tothom s’apunta el revival. El galtes de Camps sembla que també s’ofereix per salvar-nos de la misèria a la que ens ha condemnat amb tres accions bàsiques. Primer pactar un miserable i injust finançament. Segon, gastar-se els quartos en paranoies megalòmanes, desbastint el dia a dia. I tercer, permetent si no participant, del saqueig corrupte.
Al menys ningú demana que torne Lerma! Segurament perquè mai no ha marxat. Puig és el Rubalcaba de Lerma.
1 comentari:
Fou precisament el Bloc qui va recuperar Vicent Albero, un antic ministre d'Agricultura (1993-1994) en el Govern de Felipe González, com a cap de llista per Castelló per a les eleccions a les Corts de 2003. Potser les persones que han exercit una responsabilitat política en el passat poden hui aportar-nos alguna cosa. És qüestió de reinventar-se.
Publica un comentari a l'entrada