L'acudit masclista diu que Manolo estava tot content perquè la seua xicona li va proposar vore una pel·lícula de Clint Eastwood, i quan ell ja s'havia preparat per a bona cosa de testosterona, va vore que era “Els ponts de Madison”.
Le pel·lícula explica una bella història d'amor, entre una dona segrestada per la pròpia vida que ha triat i un fotògraf que casualment s'atura a la seua granja per preguntar pels ponts coberts de Madison. Amb la família d'ella absent, sorgeix el romanç. Després de dubtar molt, la dona decideix no fugir amb el fotògraf, i renunciar a l'amor romàntic. És, creu, el que d'ella s'espera.
Després de llençar la cendra de la mare en un dels ponts, els fills, remenant un bagul, descobreixen la història gràcies a les cartes que la mare guardà, com un tresor. És obvi que descobrir l'amor secret i prohibit de la mare, genera un terrabastall emocional a la família. Però és la veritat. I la veritat torna sempre.
Les cartes són l'arxiu del temps passat. Les que ens permeten conéixer la bella història d'amor, les que posen en evidència un vida frustrada, les que ens mostren la veritat. Això és un arxiu.
L'arxiu de RTVV són més de 20 anys de la història quotidiana del nostre país. Millor o pitjor explicada. Els fets més determinants i les anècdotes més fútils. La veritat explicada amb mentides algunes vegades. I possiblement és per això, perquè és la història de la gran mentida informativa ordida pel PP, que ara el PP es nega a posar en valor l'arxiu, declarant-lo BIC.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada