Enric Morera explicava dimarts que el reglament de les primàries per triar les persones que aniran en la nostra candidatura a les eleccions europees, havia estat com un part. Llarg, dolorós, però finalment satisfactori.
Em sembla una metàfora adient. Jo, serà perquè no sóc pare de la criatura, sinó com a molt padrastre, diria que més que un part, va ser una cesària. Van haver d’intervindre els de la bata blanca, perquè la criatura venia de natges. I una cesària sempre deixa a la mare més baldada que un part natural.
Siguem francs. Ha estat un procés molt complicat, amb tensions, amb discrepàncies, amb colps d’efecte, amb retrets. Amb punts d’acord, amb gent bastint ponts, mentre altres els dinamitaven.
Però és que hem fet un pas endavant que mai abans ningú no havia fet. No només unes primàries per triar cap de llista, sinó obrir la porta a que la gent ens ajude a fer tota la llista. Tota. De dalt a baix. I ho fem no des d’un partit, sinó d’una coalició, cooperativa o com ens vulguem dir, amb quatre potes. Tres partits, i un grup entusiasta de persones que s’ha afegit al projecte, sense passar per cap dels tres. Un món nou.
Els debats que han estat durs, ens han fet més durs. I saben què? Ningú no s’ha quedat pel camí. Perquè no se’ns ha oblidat que les primàries són un instrument per fer una llista electoral, però que nosaltres estem en política per vostés, no per mirar-nos el melic. Per molt que siga pel nostre melic que fins ara s’haja alimentat la criatura.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada