Durant molt anys, el PP ( i per a ser justos altres partits també) han identificat el progrés social, la modernització de les ciutats, amb alguna icona arquitectònica. Alguns ens va dir que Castelló seria millor perquè tindríem un Centre de Convencions signat per Calatrava, una edifici de la VIU dissenyat per Frank Gehry, un immens Parc dels Xiquets nascut d’un somni tèrbol d’Alberto Fabra i una Ciutat de les Llengües amb llacets i sabates roges.
I ara no hi ha res de tot això. Res. Absolutament res. El Centre de Convencions no es farà, i caldria dir que no es farà afortunadament! Perquè a la vista dels problemes jurídics, econòmics i constructius que semblen acompanyar a l’obra de Calatrava... Però sobretot, la fortuna del no fer-se, ve de la mà de l’obvietat de que no és necessari. No hem pogut omplir encara l'Auditori i Palau de Congressos, els salons de congressos dels Hotels estan buits la major part dels dies de l’any...No era més que un altre somni megalòman d’uns pocs, pagat per uns molts.
La VIU més que passar a un altra vida ha passat directament a un altre Planeta. Un planeta que té la seu fora de Castelló. Ja no aquella fantàstica i absurda seu per a una universitat no presencial, sinó ni tan sols la modesta seu del carrer Major. Hem pagat amb diners públics una universitat destinada a ser privada, i l’hem venut per quatre rals. I l’han deslocalitzada. Castelló 0, Planeta 1.
El Parc dels Xiquets, tret que els jocs previstos foren matolls, terra erma, pedrots i pols, no és més que un altre trist despertar del somni. No hi ha res. No hi haurà res. No hi ha diners per fer-ho. Ningú no dóna explicacions. Es va il·lusionar a un districte sencer amb promeses impossibles. Se’ls va enganyar. Ens van enganyar a tots.
I la Ciutat de les Llengües no cal fer més sang. Ja hem rigut prou amb les ocurrències publicades a este mateix diari. Hem rigut o ens hem preocupat. O totes dues coses.
Quan has estat fent pedagogia de l’opulència, quan has estat vinculat les icones al progrés, i de sobte, tot s’ensorra com un castell de cartes fet per un xiquet maldestre, es genera un desassossec important.
La societat es frustra. Està trista. Sembla endormiscada. Té la seua lògica, ens han insistit tant en que el nostre futur depenia d’això que ara... Si passejant per Castelló (o des del Desert de les Palmes estant) alces la vista i busques això que ara es diu skyline, no veus cap grua. Ni una ni mitja ni cap. I si el progrés era allò, òbviament al progrés li passa alguna cosa.
Però i si tot això era mentida? I si el nostre futur no estigués vinculat a eixes icones, a eixes obres singulars, a eixos projectes cars i de dubtós retorn social? I si resulta que el progrés d’una ciutat no es dibuixa a les grues, sinó als ulls de la gent, als seus somriures, la seua actitud corporal quan passeja...
I si, com mantenim alguns de fa temps, la felicitat i el progrés és trobar un equilibri entre poder prendre un got de vi a les tasques, i poder descansar. O tindre una escola i un ambulatori prop de casa. O anar a la farmàcia i que no et cobren pels medicaments que ja has pagat amb les cotitzacions. O no haver d’agafar el cotxe per anar a treballar perquè el TRAM ja funciona. O l’autobús és puntual i té recorreguts versàtils. O la ciutat fa bona olor de neta com està. O els carrers no estan plens de cartells de negocis que es tanquen, traspassen, o locals que es lloguen. O si les bicicletes públiques que ara són de pagament, estigueren en millors condicions. O que el compte del banc no ens tremolés cada dos per tres, perquè l’Ajuntament ens cobrarà 3 milions més de preus públics, taxes i impostos enguany.
Mira que si el progrés fóra això! Mira que si el progrés fóren xicotetes obres de remodelació de cases abandonades, per a que la gent torne a viure a la ciutat històrica i els seus ravals, a un preu raonable. Omplint de vida la ciutat. Mira que si el progrés fóra no haver de fer 3 quilòmetres per trobar una ferreteria. O poder anar passejant al cine, a vore una pel·li i comentar-la després amablement mentre passeges per una ciutat no contaminada. I si el progrés fóra que ens deixen de mentir? Que no diguen que no pagarem per realçar l’escultura caiguda (un altra icona), i acabem pagant milers d’euros?
I si el progrés fóra que els representants públics no fem passar vergonya als representats?
La ciutat sembla endormiscada, perquè li van voler fer creure que seria Nova York, en lloc de treballar per tal que continue sent Castelló. Un Castelló millor, amb qualitat de vida, amb llocs de treball, amb bons serveis públics...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada