Penso en la meua amiga ngrid, que cada dia perd mig dia asseguda a un tren de rodalia. I em ve de gust llegir-li l’estrambòtic inici de “Entrada en blanc” de Manuel de Pedrolo.
"
Però el mal ja està fet i en Paul es troba amb el cap entre les mans, que instintivament ha allargat, sense la més petita esperança d’atrapar-lo. L’entra al compartiment, esparverat, i l’home del seu davant l’hi agafa mentre diu:
-No té importància. Gràcies…
Aleshores s’adona que en realitat els mots, els ha pronunciat el mateix cap, cosa que encara l’esbalaeix més. No resulta menys sorprenent l’actitud dels passatgers restants, perquè cap d’ells no sembla particularment interessat pel que ha esdevingut. L’home torna a col·locar-se el cap sobre les espatlles i els seus ulls el miren amb naturalitat. Ell comença:
-Bé… Però tot d’una comprén que de fet no hi ha res a dir. Allò que acaba de passar és massa desmesurat per liquidar-ho amb una exclamació o amb un comentari banal. I atés que els altres accepten els fets amb equanimitat, tampoc no vol posar-se en evidència.”
Crec que “Entrada en blanc” és una de les primeres novel·les curtes que vaig llegir. Íngrid no havia nascut, i encara tardaria dècada i mitja en fer-ho. Però per alguna raó que té a vore amb el terrabastall sorollós del ferro de les rodes del tren lliscant moroses sobre les vies, l’associe. Ja he dit que Íngrid fa vida al tren. Al de rodalia. Treballa a València i viu a Castelló, i cada dia va i ve, ve i va. Sempre fidel, d’estació en estació, i a qualsevol estació. De l’any vull dir. En general a ella això dels trens li agrada. Matina, però aprofita el viatge per a llegir, o escriure o pensar a escriure i llegir. De vegades a les xarxes. I com usuària fidel es queixa amb dret quan les coses no van com calen. I darrerament no hi van gens.
No toca ara fer un spoiler (allò que abans es coneixia com: desvelar el final), però la novel·la de Pedrolo passa tota en un trajecte d’un tren. Un trajecte infinit on els viatgers no tenen del tot clar, si són vius o morts. Només saben que la seua vida (o la manca d’ella) està en mans del maquinista, de la companyia. El seu destí va associat a un bitllet de tren. El protagonista, ja ho han vist, perd el cap fruit d’un fortuït accident amb una finestra amb vocació de guillotina. Però a ningú del vagó no el sorprén. Ni a la novel·la, ni a la vida, a ningú no el sorprén que anant en estos trens, acabes per perdre el cap.
El 10 de novembre del 2013, l’aleshores Consellera Bonig va dir “El tercer carril es la solución del Corredor”. Íngrid, i amb ella molta gent vam dir que no. Que això era una bestiesa majúscula. Que era una estafa incommensurable. Que els del PP havien perdut el cap, com el bon home de la novel·la. Que lluny de ser una solució, era multiplicar per n els problemes ferroviaris de Castelló i les seues comarques. Entre Castelló i el nord, no hi ha res. És una “entrada en blanc”. Entre Castelló i el sud hi havia un servei millorable. Ara hi ha una merda de la mida d’un cabàs. I entre el nord i el sud hi havia l’estafa històrica amb la qual PP i PSOE han tractat a este país, i en concret a les nostres comarques, deixant-nos sense corredor. I el tercer carril, que és l’homeopatia ferroviària, no només no dóna resposta a la necessitat del Corredor Mediterrani, sinó que bloqueja les vies de rodalia. I el que és pitjor, les hipoteca. Perquè si mai passes un alta velocitat per la via, hauríem d’aturar a les estacions tots els trens de rodalia. Tan gran és el desgavell, tan immensa l’espifiada, tan brutal la caguerada, que la pròpia Bonig ha dit esta setmana “No debimos cambiar el proyecto del corredor para mantener el ancho ibérico”. Íngrid ho havia dit. Bonig l’havia ignorat. Ara Carrasco presenta una declaració institucional a l’Ajuntament demanant solucions. Hi ha una solució, però no els agradarà. El PP, tot, amb Ana Pastor, amb Isabel Bonig i amb Carrasco i els de Palacaugüina, haurien de pujar a una rodalia a quarts de 6 del matí, i baixar a Roca-Cúiper. Que això sí que és una entrada en blanc
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada