Després de les eleccions generals, i davant la impossibilitat de formar govern per part de cap dels partits polítics, s’ha produït un sainet fet de renúncies i d’aliances que no sumen. No m’entretindré en l’anàlisi de qui intenta pactar amb qui o per quina raó. Però vull subratllar que esta disfunció aritmètica del Congrés ha escenificat un acord, frustrat això sí, que ha tornat a posar sobre la taula la vella discussió sobre si Espanya té o no té massa nivells administratius.
Ciudadanos va fer incloure al protocol presidenciable, la desaparició de les diputacions provincials. Com el PSOE en presideix algunes, sobretot per allà baix, a Sánchez li tornaren a plantar cara els seus, i acabà dient que llevava les diputacions però creava una assemblea de municipis… El mateix de sempre. El PSOE cagadubtes. El que vol avançar però tan lentament que consolida allò que diu voler canviar.
Les diputacions sobren. Sí. Com sobren les províncies. I els serveis que presenten les diputacions, que són molt importants a efectes de compensació territorial, han de ser prestat per una altra administració. Els fons, el cos de funcionaris i les competències, han de ser transferides a l’administració autonòmica. Així s’ha fet a les autonomies uniprovincials, i cap poble s’ha quedat sense llum, ni aigua corrent, ni banquets per esperar l’autobús. Tot simplement, buidaríem el pressupost públic del sou dels diputats i diputades provincials, elegits pels partits polítics i no per sufragi universal; i tot el seu staff. Ho defensava abans de ser diputat provincial, ho vaig defensar sent diputat provincial, i ho continue defensant ara que he deixat de ser-ho.
I per a aquells que diuen que sense diputacions el centralisme de València ens deixaria sense inversions… La pregunta és obvia, és que amb diputació ens ha anat gaire bé? I com la resposta és que no, una proposta més creativa i lògica: el que cal és legislar des de les Corts uns mínims d’inversions obligatòries territorialitzades, tenint present la mida del municipi, si és d’interior o de costa, si està lluny o prop d’hospitals o altres dotacions, si les seues comunicacions són bones… En fi. Legislar amb justícia, que és el que han de fer les Corts.
Des del Consell algun tímid pas s’està donant en este sentit, que ha generat la airada reacció de la Diputació de Castelló, per exemple. Reducte del poder popular i plataforma de llançament de lideratges futurs d’un partit que sap que ha de moure la banqueta…i no només la dels acusats.
Per a mi, i per al valencianisme, este és un debat tancat fa anys. Cert que les províncies i les diputacions van néixer per acostar els centres de decisió política que estava en exclusiva a Madrid, però des de la Constitució de 1978 i el naixement del model autonòmic, tot això ja no té raó de ser. L’enorme complexitat de l’administració espanyola, amb tants nivells, amb confusions competencials, amb capes i capes de poder polític resulta caríssima, i ineficient. Ara bé, sempre m’ha sorprés que en este debat de racionalització mai ningú no pose sobre la taula la desaparició de la inoperant Federació Valenciana (i l’Espanyola) de Municipis i Províncies. Per a mi (el meu partit no sé què en pensa i és una llàstima) és un organisme absolutament ociós. Inútil. Bàsicament fa d’intermediari d’altres administracions, i un intermediari és sempre per definició, car. És algú que aporte poc o molt, augmenta el cost dels serveis que presta, que en el cas de la FVMP són menys que pocs. Això sí, té un Consell amb 54 alcaldes i alcaldesses, dels que 28 són la comissió executiva. Una presidència i tres vicepresidències. Un Secretari General i una Vicesecretaria. I tot l’enorme staff d’assessors molt ben remunerats. I tot això representa una nòmina que supera els 2 milions d’euros anuals, per gestionar programes per valor de poc més de 255.000 euros. Un escàndol. I els partits callem perquè tota eixa nòmina és de gent dels partits callats. I algú ho havia de dir, i he sigut jo. Au, ara a esperar que em criden.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada