S'alça el diputat socialista Miguel Ángel Herédi
El vídeo no l'ha vist ningú. Si creiem a Rufian, no només el que hi surt no és ell, sinó que li ho hauria fet notar a Herédia i este hauria contestat "ya lo sé, pero dónde las dan las toman". De ser així, Herédia és un autèntic cínic, un mentider. I sent com és el Secretari General del Grup Socialista al Congreso, el PSOE té un problema amb ell. I fins ací la història, no dóna més de sí.
Bo, sí, Toni Cantó va aprofitar per fer dos tweets parlant d'un "zasca" gloriós que hauria rebut Rufian i que havia estat fortament celebrat per gran part de la càmera. Tot sense haver-se molestat en saber si com sembla Herédia petaria un polígraf, o Rufian havia fet garrames. Ell va disparar i au. I és que Toni Cantó mai no perd una oportunitat per clavar la pota en les xarxes. Ni a la tribuna.
No em ve de nou això. Quan jo era regidor de l'Ajuntament, un regidor del PP em va fotografiar a mi, i a tres regidores més, baixant d'un cotxe oficial en un acte oficial. Un d'aquells actes, on per cert, sempre s'han posat tots els vehicles oficials a disposició de tota la corporació. Quan governava el PP també. Especialment aleshores que és quan es gastaven més cotxes, més vegades i per més persones. El PP va pujar la foto a les xarxes i va dir que érem uns mentiders, i que si tal i que si qual.
Tant quan vaig ser Vicealcalde com ara al nou càrrec, sempre he mantingut el mateix, si cal agafar un vehicle oficial, jo l'agafe. Ho dic ara, i ho deia quan estava a l'oposició. Hi ha un parell d'articles publicats sobre el tema. També deia aleshores i ara, que el que no faré serà un ús impropi com feien alguns. Jo he vist Tinents d'Alcalde anar en cotxe oficial a l'escoleta a vore al seu nebot, a regidores portar les compres a casa amb cotxe oficial, he vist a qui el portaven a fitxar a la seua feina al marge de la política, o a qui l'anaven a buscar cada dia a casa perquè no conduïa. Un destarifo.
El que jo crec és que el PP ha estat massa temps al govern, i s'ha cregut que els mitjans públics eren propis seus, i que eren privatius. I també crec que alguns hem/han passat massa temps a l'oposició i quan ja no sabien que criticar acabaven fent reduccions a l'absurd. Sobre vehicles, sobre sous, sobre qualsevol cosa. I quan els de l'oposició han passat al govern, i quan els del govern han/hem passat a l'oposició, totes les desmesures han saltat per l'aire.
És el que li ha passat a Herédia amb Rufian. Rabiós com està el socialista per retrat que els hi va fer el republicà l'altre dia, s'agafa a una mentida conscient que hi ha gent que té ganes de creure-la. Altres, acusen els adversaris de fer coses que no fan, però que ells sí que feien. És el món dels disbarats. Una mentida és creïble, precisament perquè ells van fer tantes barbaritats, que ara tothom està disposat a creure's qualsevol cosa. El bo de tot això, és que té solució.
Amb els governs del PP a l'ajuntament no es portava cap registre dels usos dels vehicles oficials. Cap. A ningú semblava preocupar-lo. Tot valia. Barra lliure. Campe qui puga! Ara el PP a l'oposició demana (si més no mentre jo presidia la comissió) els llistats de moviments, que s'entregaven puntualment. Fins i tot els hi vaig donar el diferencial del consum de combustible que els deixava francament en evidència. A València, les poques vegades que he de fer ús del cotxe oficial, he de signar un document dient on m'han de recollir i deixar, i per a fer que. Control absolut que l'oposició rep a petició. En el cas de Rufian hauria de ser senzill, hauria d'haver-hi una relació d'usos. És tan fàcil com que la Presidenta el demane i el mostre a la cambra, i de passada a tothom. Els uns van abusar dels mitjans, els altres de les promeses. Ara no tenim credibilitat. És greu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada