05 de novembre, 2016

"ROSELL I LES DONES" 05.11.16


Segurament si jo ara escrigués que Donald Trump ha dit en el seu darrer acte electoral, que si els hispans tornaren als seus països d'origen (alguns porten generacions als EUA), o la població negra tornés a ser esclava i no s'entestés en voler cobrar un sou per recollir el cotó, o netejar el clavegueram de Nova York, baixaria l'atur, tothom s'ho creuria.
I això és així, perquè el personatge és capaç de dir això. De fet ha dit coses tant o més gruixudes i s'ha quedat tan Panxo que no «panchito», que així és com es refereix el candidat de l'extrema dreta racista, a les persones d'origen centre i sud-americà.
Tampoc no sorprendria que digués que les dones haurien de quedar-se a casa. Venint d'algú que les considera un mer objecte sexual, és el menys que se'n pot esperar.
El problema és que això darrer no ho ha dit Donald Trump, un senyor nord-americà que porta una ensaïmada al cap per dissimular que el té buit. Ho va dir dimecres a Castelló, Joan Rosell, president de la CEOE. Concretament va dir que la incorporació de la dona al mercat de treball és una dada positiva, però que suposa un problema perquè «Com creem més ocupació per a què hi haja treball per a tots?" Espectacular! El més greu és que este senyor és reincident en este tipus d'afirmacions.
Esta afirmacions posa en evidència un problema de pensament primari, poc elaborat, que no fa gens per algú que té, com és el cas, una enginyeria. Ell fa números i diu: si les dones no formaren part del mercat de treball, baixaria la taxa d'atur. I això és matemàticament cert. Com si decidirem que no es pot començar a formar part de la població activa, fins als 37. Tenint en compte que en el segment d'edat més jove (com en el de les dones), les xifres d'atur superen la mitjana, el trèiem de les estadístiques i del mercat laboral i tema resolt. De què mengen ja és un altre problema que a Rosell no sembla interessar-li.
El pensament simple de Rosell és el mateix que fa dir que si les dones s'ocuparen dels malalts i la gent gran, no caldria tanta despesa pública en assistència. O que si les dones no treballaren assalariadament, tampoc no caldrien guarderies públiques i també estalviaríem molts diners. Imaginen! Sense educació infantil, amb els crios incorporant-se a les escoles als 6, i sense asils i centres assistencials, perquè les dones ho feren debades, la Generalitat tindria superàvit. En el fons, és el que transmet el pensament de Rosell. Tornar al quaternari. I si encara així no quadren les xifres, Rosell encara podria fer-se ludista i proclamar als quatre vens que cal acabar amb les màquines perquè lleven llocs de treball.
Tot plegat un desgavell això d'este home. Les estadístiques desagregades de població activa i atur, demostren que la precarietat laboral es feminitza de dia en dia. I la precarietat laboral, l'atur de llarga durada, és la porta de l'exclusió. I ho pateixen, m'hauran de deixar insistir, especialment les dones. La pobresa, doncs, es feminitza. I això, com tantes i tantes coses, és ideològic. Les lleis, les estructures de poder, construeixen models socials, i el nostre, és encara profundament patriarcal. Quan parlem d'una Europa comunitària com una unitat social o política, costa d'imaginar com ens podem comparar en este sentit (també en este sentit) amb països centre europeus o nordics.
I francament, la ratificació d'algú com Fátima Bañez al capdavant del Ministeri d'Ocupació i Seguretat Social, no ajuda. És aquella senyora que el sis de juny del 2012 va afirmar que "la Virgen del Rocio nos ha hecho un regalo en nuestra salida de la crisis y en la búsqueda del bienestar todos los días de los ciudadanos". Clar que el 2012 va ser Año Santo Jubilar Mariano. I Mariano, és un home agraït. De sobres.

La CEOE ha emés un comunicat negant les declaracions que s'havien recollit en algun mitjà. Diu que va ser malinterpretat.http://www.elplural.com/politica/2016/11/04/joan-rosell-considera-que-la-mujer-es-un-problema-para-el-desempleo