L’economia és una disciplina de gran complexitat, tot i això, tothom en parlem (i n'escrivim, que és pitjor perquè deixa proves) amb certa lleugeresa. No sé molt bé de qui és la culpa, però quan trobes en gasolineres llibres que expliquen la crisi de les preferents per a dummies, ja pots donar per fet que la veda està oberta. O el que és més eloqüent, quan els darrers tres directors administratius del Fons Monetari Internacional han estat Rodrigo Rato, Dominique Strauss-Kahn i Christine Lagarde, francament em sento lliure de poder escriure un paràgraf sense ser-ne cap expert, i sobretot, sense cap vocació de parlar ex càtedra.
I la cosa és la següent. Espanya està creixent com destí turístic, de forma sostinguda els darrers anys. Enguany el Ministeri informa que han visitat l’estat 75 milions de turistes, gairebé un 10% més que l’any anterior. I en el País Valencià les xifres són encara més encoratjadores. L’any 2015 vam rebre 6’5 milions de turistes, el 2016 hem superat els 9 milions. Més de 25 milions si comptem les visites de turistes espanyols. Un creixement sostingut.
Supose que estes xifres fan que alcaldes i alcaldesses, augmenten els pressupostos per intentar posar els seus municipis en el mapa de destinacions turístiques preferencials. És lògic. I l’AVT està fent també un gran esforç promocional per reivindicar el nom del país com destinació. Tot el Consell ens esforcem en desfer-nos de la hipoteca reputacional que ens deixà en herència el règim popular. I l'experiència d'enguany a FITUR està sent molt positiva. Sense grans escarafalls, sense grans esdeveniments sovint poc reflexionats; però amb ofertes concretes, sostenibles, realistes. Estic especialment satisfet de la proposta de Turisme Adaptat. Turisme per a tothom.
Hi ha gent que diu amb certa alegria argumental, que com augmenta el nombre de turistes, ha de créixer de forma proporcional els llocs de treball en el sector serveis. Especialment en el subsector d'hoteleria i hostaleria. Sembla de lògica. És allò de l’oferta i la demanda. Però ves per on, no és això el que diuen les xifres que tenim sobre la taula. I els assegure que les mirem, remirem i analitzem, per intentar tindre una diagnosi ajustada a la realitat del que ens passa com a societat. I no. No sembla haver-hi una relació directa entre el creixement del nombre de turistes i el dels llocs de treball que han d’atendre els turistes.
Per això deia que l’economia és massa complexa per treure conclusions només amb un parell de variants. Perquè la veritat és que quan mires si ha augmentat o disminuït la despesa per turista, o el nombre de pernoctacions, t’adones de que la baixada percentual i en números reals és prou obvia. Això pot ajudar a explicar per quina raó no es contracten més cambrers, o més recepcionistes, o més personal de neteja en els hotels.
Faig esta breu reflexió per a demanar a tothom que analitze bé les xifres, totes, abans de decidir que la seua eixida de la crisi s'ha de vincular al turisme, perquè sent una potentíssima indústria valenciana, no serà suficient. Com país hem de continuar oferint-nos com destí privilegiat de vacances... Però no podem ser només un país on els altres fan vacances. Convé que ho tinguen clar els ajuntaments i les seues apostes de futur. També la gent que tria formació ocupacional, o reglada. La realitat sempre és complexa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada