"UN RELLOTGE D'OR" Levante-EMV- 14.01.16

Si bé és cert que la crisi econòmica ha afectat gairebé a tots els sectors, no és menys cert, que els canvis estructurals en el mercat laboral que s'han anat produint en les darreres dècades, han afectat especialment a les rellotgeries. O és que vostés coneixen algú de menys de 70 anys al que li hagen regalat un rellotge d'or per complir 25 anys de fidelitat a l'empresa?

Esta era una pràctica bastant habitual fa algunes dècades. Quan un treballador complia 25 anys en el seu lloc de treball, o com a poc, dins de la mateixa empresa se li regalava un rellotge. Bo si tenia sort. Era una convenció social molt estesa. S'ha perdut perquè ja no queda molta gent que conserve el mateix lloc de treball durant 25 anys.
Quan jo estudiava tot això dels mercats de treball, ja era un fet que la gent canviava d'empresa com a mitjana tres vegades al llarg de la seua vida laboral. Però és que a més a més, es veia vindre el model nord-americà, en el que no només canvies de feina, sinó també d'ofici. Dues, i fins a tres cops en la vida.

No és només el metge de les pel·lícules de Hollywood, que fart de guanyar diners amb la cirurgia bascular, decideix anar a viure a Ottawa i fer-se fuster. No. És l'economista que deixa el ram per fer-se agent immobiliària. El treballador siderúrgic, que es fa taxista. I no dic la cambrera que acaba complint el somni de ser actriu de musicals, perquè això no passa ni en els musicals. I esta tendència està més consolidada que la de Rajoy de seure en una cadira al brancal i esperar que passen els cadàvers dels seus adversaris.

Ara dues coses més, que després lligaré amb el que he escrit fins ara. La primera és que cada cop vivim més anys. Ens fem vells esperant fer-nos vells. La segona. Els canvis tecnològics que experimentem en el nostre entorn en el transcurs de la nostra vida laboral, són equiparables en nombre i importància als que vivien tres generacions dels nostres avantpassats. Quan encara hi ha analfabetisme digital en molts sectors, ja estem parlant de la Indústria 4.0.

I ara és quan ho lligue tot. Si vivim més anys que mai. Si els sistemes productius i la tecnologia en els nostres treballs canvia i evoluciona a ulls vista. Si canviem vàries vegades d'empresa, i fins i tot un parell de vegades de professió. Si, si, si... Si després de tots estos condicionals no entenem que no és una bona idea concentrar tota la formació en els primers anys de vida, i no reciclar-nos, segurament tampoc no entendrem per quina raó hi ha tanta gent amb greus dificultats per trobar un nou treball. No dic en absolut que siga l'única raó, però n'és una de molt de pes.
Estudiem fins als 20 o 25 anys. I ens queden per davant 40 o 45 anys de vida laboral. De veres a estes alçades encara creu algú que el que estarem fent professionalment l'any 2037 té molt a vore amb el que hem aprés a l'FP, o a la Facultat el 2011? No els sembla evident que és un error acumular tota la formació en els primers anys de vida, perquè és obvi que sense reciclatge serem molt poc efectius, molt poc productius, 20 anys després?

La gent que es queda sense treball, té l'oportunitat de reciclar-se professionalment amb els cursos que ofereix el Servei Valencià d'Ocupació i Formació. Cert. Però sense cap mena de dubte insuficient. Una de les principals missions d'este servei públic, és formar (continuar formant, millorar la formació, reciclar coneixements) a la gent que està treballant. I ací he de dir que no estem sent efectius.

Cal un canvi de mentalitat profund. Necessitem que els sindicats i les empreses entenguen este nou paradigma (ja està! Ja he colat «nou paradigma» en un article! Ja sóc guai). I necessitem que uns i altres comprenguen que hem de treballar plegats per canviar el model de relació entre la formació i l'ocupació. Que la formació no es pot acumular al principi de la vida, que ha de ser un procés continu, permanent, perenne. Que les empreses poden i han de donar formació a les seues plantilles, i que l'Administració hem de ser capaços de facilitar eixa tasca. I amb eixe objectiu treballem conjuntament les Conselleries d'Economia i d'Educació.
Necessitem una profunda reflexió social, i un nou marc legislatiu de relacions laborals, que facilite tot això. Que permeta crear itineraris mixtes entre formació i ocupació. Guanyarem tots.