A Catalunya Ciudadanosva aconseguir una extraordinària victòria pírrica. En gran part a costa del PP que va aconseguir una humiliant derrota històrica. Tots dos partits junts sumen el 2017 un total de 210.000 vots més que el 2016. La suma de JxCati ERC dóna 250.000 vots més que quan es van presentar col·ligats com JxSí. Per contrastar algunes magnituds.
Qui crec que també ha perdut molt en esteseleccions és el Rei Felip VI (és de veres que ell no vota, però el seu cunyat sí que va votar, per correu des de Suïssa), perquè la seua al·locució a la pàtria on donava suport a la violenta actuació policial de l'1O, i obria la porta al 155, ha donat com a resultat un fracàs gran. El PP a Catalunya és el partit menys votat, compartirà grup mixt amb la CUP, que els ha guanyat (els conservadors d'ací fan broma amb Cupromís, no sé si ara caldrà dir CUPPal seu grup parlamentari de restes de poda). Al PP no el salva res. Si hagués perdut escons però els independentistes no sumaren majoria absoluta d'escons, Rajoy podria aparéixer disfressat de Churchill (amb un gran cigar i tot) dient que ha sacrificat el partit per salvar Catalunya i Espanya. Blood, toil, tears and sweat. Però no. Com diria la finada Rita Barberà "¡Qué hostia... qué hostia!" (Churchill 0, Rita 1).
Puigdemont des de Brussel·les i Junqueres des de la presó, sumen, junt a les CUP, una majoria absoluta d'escons. Tenen per tant, la possibilitat de formar govern. I és ací on ve la meua reflexió. Ara ja no es pot parlar de minoria silenciosa, l'extraordinària participació en les eleccions serà gairebé impossible de superar. Per tant, amb una mobilització històrica, l'independentisme continua sumant més escons, la majoria absoluta d'escons. Però no de vots. Malgrat els 100.000 vots més que fa dos anys, per l'augment de la participació, continuen representant un 47% dels vots. Això és insuficient per a plantejar la via unilateral. Ja vaig escriure que també ho era fa dos anys, i eixe crec que va ser el gran error.
Trobe que és lícit que vulguen plantejar la independència, i trobe que és lícit que vulguen un referèndum pactat, amb totes les garanties i vinculant. És així com es resolen estescoses en les societats democràtiques, en els estats de dret. Ja en coneixem els exemples. I és possible que davant la disjuntiva del sí o no, el resultat fos un altre. Recordem que Catalunya en Comú, té un 7'4%dels vots que en una votació binària podria decidir en funció de com es comportés el seu electorat, que crec que és plural. Però el cert és que ara com ara, falta suport social. I crec que eixa és la gran tasca del pròxim govern.
Si les forces independentistes governen, crec que el seu repte és governar bé, i demostrar com podria ser eixa república que somnien. Amb polítiques socials, ètiques, transparents, productives... Que puguen sumen adeptes. No se m'amaga la dificultat que representa un PP bloquejant lleis via TC. I de fet és ací on volia anar a parar.
Escric això com a valencià, i com a valencià m'agradaria que Catalunya es tranquil·litzés, que millorés la convivència, i que puguen exercir el seu dret a l'autodeterminació de forma reglada. I també com a valencià necessite que Catalunya deixe de ser la portada de tots els diaris cada dia. I conste que no els culpabilitze a ells, que sóc conscient que hi ha molts interessos a posar el focus allí per tapar vergonyes d'allà. Però amb eixe lícit grau d'egoisme que pertoca, a mi el que em preocupa és el País Valencià.
I resulta que ací tenim un govern que està fent un titànic (hola Bonig!) esforç per recuperar el pols social del país, que està aconseguint atraure inversions estrangeres, que crea ocupació, que retorna drets a la ciutadania. Un govern net de corrupció, eficaç (òbviament no perfecte ni infal·lible), eficient, treballador. Un govern que malgrat un finançament pèssim, aconsegueix reduir el dèficit acumulat, i va pagant com pot els constants «pufos»que apareixen per la gestió dels populars durant un quart de segle. Un govern com veu que totes les seues lleis socials, les seues propostes més progressistes, acaben amb una suspensió cautelar del TC, perquè el PPCVha abandonat la política i es dedica als tribunals, per falta d'arguments i de vots. I un govern, i una societat, invisibles, opacs, perquè no estem a l'agenda d'Espanya. I és imprescindible ser-hi. No podem permetre que el PP continue amagant el que ens fa, amb la permanent crisi catalana.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada